dimarts, 19 de juliol del 2016

Pintar-se molt els llavis


Wow, quines vacances m'he fotut per aquí! Bé, no, la veritat és que he estat molt enfeinada i ara sí que per fi estem tots de relax...
I he triat, per tornar-hi, una anècdota simpàtica del mig-guiri:
Com que acaba de fer 4 anys i diu que ÉS gran, doncs sempre va al lavabo sol a fer les seves cosetes; vol intimitat el nen. L'altre dia em va semblar que trigava massa i que estava el tema molt silenciós, així que el crido i m'apareix amb els morros vermells dient "Estic guapo, mama?"



Primer vaig obrir molt els ulls, esparverada, preguntant-me per què s'havia pintat tan bé els llavis i quin hauria destrossat agafat... En lloc de córrer a netejar-li la boca,o sigui, el que hauria fet qualsevol bona mare, vaig córrer cap al bany a controlar les pintures. Quin descans en descobrir que havia agafat un pinta-llavis d'Essence i no de Chanel, que encara que sigui regalat m'hauria fet mal a l'ànima i se m'hauria escapat la llagrimeta perquè encara que la seva pinta era magnífica, la barra va quedar bastant inútil. No sé si és que primer li va fotre alguna queixalada o què.
Un cop alleujada en comprovar la perfecció dels meus chanels, vaig tornar al menjador, li vaig fer una foto i vaig deixar que em fes un petó per marca-me. Quin riure el nen embrutant-me la cara!
No, no li vaig netejar els morros; si es vol pintar que es pinti i em besi, estem de vacances!

*Nota mental: he d'amagar les pinturetes cares.
**Nota mental 2: abans de sortir de casa cal mirar sempre, sempre, sempre com portem de netes les cares.


*

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...