diumenge, 29 de novembre del 2015

Octubre càlid


Ai que acaba novembre i encara no havia fet la foto del mes per octubre!
Entre feina i virus no hem parat.
Però octubre va ser càlid i actiu: aquí una mostra del non-stop del mig-guiri, tan amant dels tractors que no en deixa escapar ni un!
És la festa sorpresa del tio Kankel, encara que la sorpresa se la van endur els nens en veure aquesta bèstia parda aparcada al pati. Tots a dins!



*

diumenge, 18 d’octubre del 2015

Setembre s'endú l'estiu


Setembre va entrar ple de novetats: 1. Tornada a la feina després d'un any porai, 2. Fi de la vidorra-vacacional-quasi-infinita del mig-guiri, doncs ha començat el cole, 3. Descobriment fantàstic d'un llit elàstic a la platja que ens està costant un ronyó (2,5 euracos el salt, vull dir, els minutets de salts).
Ja ha passat octubre i ens estem acostumant a una nova rutina. Encara se'm fa estrany tornar a casa i no veure'l jugant per terra o córrer cap a mi per rebre'm de la feina amb una abraçada gegant. Per sort algun dia tinc poques classes i encara ho puc gaudir.
Octubre ja és aquí fa dies i s'ha endut l'estiu. D'aquí res canviaran l'hora i asdfghjk...!!
Adéu estiu, adéu setembre!




*

dimecres, 30 de setembre del 2015

Una nova etapa


Acaba setembre, el mes on comença un nou curs, una nova dieta, una nova col·lecció de fascicles i una nova estació amb refredats inclosos.
El mig-guiri ha començat una nova etapa: el cole, oioioi!! És la primera vegada que hi va, no ha trepitjat cap llar d'infants ni ludoteca perquè ell és així com natural i de tobogans i sempre demana anar al parc. Li ha agradat molt anar-hi; de fet és quelcom semblant a l'ideal infantil: joguines i amics. Llàstima que la segona setmana ja han atacat els virus i s'ha quedat a casa uns dies. Previsible. Típic. 
Jo m'imaginava que li agradaria però després d'estar un any tot happy amb la mama a Ingolstadt, podria haver reaccionat diferent. Espero que segueixi tan animat i feliç durant molt i molt de temps.
Ja ets tot un homenet, Sander. Estem molt orgullosos de tu.






*

divendres, 11 de setembre del 2015

Adéu, agost


El mes més típic de les vacances ens va passar volant! Va tornar el guiri, el mig-guiri va tornar a dormir bé, ens vam escapar una setmana al Delta, a la caseta del fusa, com diu el nen, vam suar, vam jugar, ens vam banyar, vam fer castells de sorra i en acabar el mes va acabar el relax.
Per què ets tant curt, agost?

Per al calendari cuqui, he triat una imatge d'una tarda a la platja al Delta que resumeix molt bé tot allò que hem fet: descansar.

Fins aviat, mes estimat!






*

diumenge, 6 de setembre del 2015

Petons vermells


Al mig-guiri li encanten els petons. Sempre l'estic petonejant, muaks muaks muaks, més mama.
De vegades li'n faig amb els llavis pintats, muaks muaks i més muaks.





Tot són riures i felicitat.






Fins que es veu al mirall....






Al meu nen no li agraden els petons vermells ;)


*

dilluns, 17 d’agost del 2015

Juliol

Vaig tard amb el calendari! Vaig taaaaaaard publicant!!
Ja estem tots a casa, toca centrar-nos ;)
Juliol ha estat ple de tardes al parc. Li encanta!!
Juliol és el seu mes.



*

dijous, 9 de juliol del 2015

Frases de nens (IV)


Ja estem a Vilanova i després d'uns dies de pausa necessària mentre esperem que torni el guiri, unes frases del mig-guiri:


Al parc una àvia avisa al nét dient-li Ojo, Ojo! El Sander juga amb ell i quan marxa em diu: On està Ojo?


Em cau el mòbil i s'esquerda mil la pantalla. Petons i: -No et preocupis mama, no passa res. Demà anem a comprar un altre.


Mirant l'ovella Shaun: -Mira, aquest no porta roba, porta pelitos.


-Mama, avui és el meu cumple i farem una festa. -Sander, avui no és. -Sí és, fem aquella festa que m'agrada?


-Vinga, Sander! -Un moment que estic pensant una cosa.


-El sofà és un tonto! M'ha fet un cop!


-Encara plou, no podrem anar al parc avui. -Tranquil·la, mama, no passa res.



-Aaaaii, mama, una aranya! -No passa res, mira, ho veus? Com és l'aranya? -És amiga de la papallona.


-És impossible aquest casco! Sander posant-se sol el casc de la bici. Em pixo!


-És de nit! No és de dia!


M'agafa els cabells, me'ls posa sota el nas i diu: -Ara la mama és un senyor.



-Per què fa soroll el rinrín de la mama?


-Ironman té uns ullets guapos.


-La mama és una princesa. I la mama també és mama.


-On estàs, Sander?? -Aquí!


-Mama, està guapo Ingolstadt.


-Mama, el dinar no va al cul, va al Rin-Rin!


-Tinc fred, tinc calor! -Què tens, fred o calor? -Estic bé, mama.


-Mama, vaig a salvar el planeta. -Ok, no vinguis tard.


-Spider-man té una roba xuli i la Masa té uns pantalons trencats.


-Mama, pinta't la boca blau.



-Mama, balla més fort!


-Mama, jo vull dinar porai.


-Som amics, mami?


-La mama és un listo! La màgia de pensar que els pares ho saben tot.


Surt un anunci de la Barbie amb un vestit ample que s'infla com una capa: -Mira mama, Supermanbarbie!






*

dijous, 11 de juny del 2015

Resultat sorteig


Acabo de fer el sorteig de Lego i Playmobil. No ha estat fàcil aquest cop perquè el mig-guiri deia que és el cumpleaños de Peppa Pig i vinga a escriure damunt el nom afortunat, no me'l deixava veure! I això sense tenir en compte que primer me n'agafava un grapat de paperets!





Aquest cop he pujat el vídeo a Youtube perquè la qualitat és dolentíssima en passar-lo a Blogger, es queda com tallat.
Bé, aquí el resultat, l'afortunada és...:



           


Enhorabona, Eva!!! 
Envia'm la teva adreça per privat al Face o per mail aquí (llenguadegat@gmail.com).

I, com sempre, el primer comentari té recompensa. La Júlia S. s'emporta aquesta preciositat:



Júlia, el mateix: envia'm la teva adreça per xarxes socials o mail, demà vaig a correus :)

I de pas podeu apreciar com ha acabat el nom de l'afortunada, jiji!!

Gràcies per participar!


*

dijous, 4 de juny del 2015

dilluns, 1 de juny del 2015

Sorteig!


Estem molt contents i de molt bon humor, per la primavera?, no!, perquè aviat marxem cap a casa! Per celebrar-ho el mig-guiri i jo hem decidit fer un sorteig molt cuqui amb regalets perfectes per a qualsevol membre de la família; així de contents estem :)
Què sortegem?

1. Carmanyola de Lego:







És maca i pràctica. Nosaltres en tenim una d'igual que portem sempre al parc amb la fruita o l'entrepà. El millor? És perfecta tant per a nens ja que s'obre de forma senzilla, com per a pares/ tiets/ noies/ Fans de Lego.
La nostra:








2. Capseta Lego:






Una mini-capseta per desar, per exemple els anells o arracades, com faig jo amb la meva. També es poden guardar les primeres dents quan cauen als nens. O qualsevol cosa petita: clips, xinxetes, missatges d'amor, floretes, etc.
No és massa útil però és súper-cuqui.
La meva:






3. Clauer Playmobil:


Perquè també hi ha fans d'aquesta marca i perquè és un ninotet entranyable.
Es pot fer servir com a clauer o també penjar-lo porai.




Imatge de tot plegat:





- Com participar?
Heu de deixar una missatge aquí o, els qui no poden entrar, etc,  a les xarxes socials.

- Quan serà el sorteig?
La setmana que ve, a mitjans.

- De qui serà la mà innocent?
Del mig-guiri, com sempre.

- Observacions:
Recordeu que m'agrada premiar també la velocitat i l'originalitat ;)

Espero que us agradin els regalets i molta sort!



*

dimarts, 26 de maig del 2015

Més petons


Ho he tornat a fer: he petonejat 2 alemanys contra la seva voluntat!
Sí, sí, no tinc perdó.
Ahir a la tarda van venir els propers que viuran al pis i jo, en entrar la parelleta em vaig llançar al damunt amb un simpàtic Hallo!, i dos petonarros.
La primera víctima va ser ella; va fer uns moviments estranys, com retorçant-se o intentant desfer-se de mi inútilment. Ven pacá sosaina, semblava que li deia jo. Ell, en veure el percal, es va preparar i es va posar tot eixerit, com un torero que entra a la plaça i veu davant seu un vitorino (servidora) imparable. 
Un cop passat el tràngol, el guiri, veient com són d'inútils els seus avisos repetitius de "besitos noooo", em va justificar una altra vegada, Spanisch, yatusabeh.
La visita no va ser gaire tranqui, no; el mig-guiri, en plena no-siesta es va dedicar a cantar, ballar, rebolcar-se per terra, atacar-los amb cotxes i arrossegar-se com un cuc fins tocar-los les cames. És així de tendre ell quan no fa la migdiada, com vam comprovar l'altre dia de visita per Praga.
No faré més petons als desconeguts, ho juro.





*

dijous, 21 de maig del 2015

Fent turisme

Que on estàvem, dius? De parranda!
Ara vénen totes les festes i ponts aquí a Bayern, així que hem aprofitat per fer turisme i diversions familiars variades, aquestes:

-Fa dues setmanes vam anar a veure el castell de de Neuschwanstein, preciós! El castillo del viento, diu el Sander per un capítol de Peppa Pig on visiten un castell. Els 3 dies ens va ploure:






Més a prop, i sobretot, més avall, n'hi havia un altre xuli també:






- El cap de setmana següent, ja sense cap dia de festa extra, vam anar a Legoland. Oi, oi, oi, el mig-guiri encara no s'ha recuperat de la impressió. Ni jo tampoc perquè el nen és tan finolis, o tan salvatge, no ho sé encara, que no volia pixar als lavabos, ell pixa en un arbre i punt. Així que cada vegada que volia evacuar, havíem de sortir fora i buscar un arbre, planta o paret per regar.
Ara, el lloc és espectacular. Encara em fan mal els malucs de pujar 3 cops seguits al lego-tren-del-meneo-guapo.














- Aquest cap de setmana va ser més llarg encara, 2 dies de festa extra, síííííí, 4 dies de finde, així que vam decidir anar a Praga. Jo hi he estat ja dues vegades més, una a l'hivern, una altra a l'estiu, em faltava primavera. Preciosa la ciutat al maig.
El mig-guiri també preciós, estirant-se pel terra dels millors monuments, convertint-ho ja en tradició familiar, i negant-se a pixar en lavabos estrangers. Ell pixa en arbres, per si no ens havia quedat clar. O sigui, que hem de sortir de restaurants o cafeteries i buscar un arbre o paret. Hem entrat en bucle, molt.
Ens va fer un temps boníssim i vam poder anar en vaixell, en bus, passejar molt, pixar en arbres, pixar en pàrkings, prendre cafès, prendre cerveses, pixar en carrerons, menjar gelats, menjar pastes típiques, pixar les plantes, beure més cerveses i passar de tornada per Plzen, ciutat on es va inventar la pilsen, esclar, i pixar els arbres d'allà també. 




















Sembla mentida, però dilluns que ve és festiu un altre cop, em pixo! I crec que encara en queda un altre la setmana següent. A veure on anem a parar i a pixar.


*
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...