divendres, 31 d’octubre de 2014

Acaba octubre





Avui és divendres i acaba octubre; avui se celebra la Castanyada a Catalunya, però nosaltres estem a Ingolstadt així que res de viciar-me a tope menjar panellets ni castanyetes torrades (sobretot) de la paradeta de l'estació.
He preguntat què fan per aquí ja que són catòlics també al sud d'Alemanya i tenen la festa de Tots Sants demà. Però fan Halloween, per tant em quedo amb les ganes de descobrir alguna tradició nova i, evidentment, perdo la il·lusió de tastar alguna pasta típica i deliciosa de la festa.
Com és divendres estem feliços i animats esperant que el papa plegui aviat i preparar junts una visita turística a Munic que farem demà ja que estarà tot tancat; a veure com es comporta el merda de temps!
Però com acaba el mes, de nou toca una foto per al calendari cuqui i avui també una del mig-guiri amb cara d'emoció perquè estem a casa  molts avorrits i morts de fàstic per culpa del fred per celebrar el cap de setmana que comença JA.






*

dijous, 23 d’octubre de 2014

Segon aniversari





Avui fa 2 anys que vaig començar a escriure aquí.
Fa 2 anys que aprenc i em sorprenc amb cada gest, amb cada paraula.
Fa 2 anys que em diuen mama, mami, mamita, i si no contesto a la velocitat de la llum escolto un Raqueeeeel que em fa riure i riure. 
Fa 2 anys tenia un nadó i ara descobreixo, cada cop que xerrem, que tinc un nen, un nen fantàstic.
Espero seguir gaudint i aprenent d'aquest mig-guiri meravellós.

Una foto per al blog amb la mami, li dic, però de vegades és taaaan difícil fer-li'n...!! Una foto a la mà, em contesta, i després es pixa de riure.

Per sort sóc previsora i ja en tenia alguna recent i més o menys decent de tots dos :)




Una foto a la mà, mami!



Mira què tinc a la boca, nyammm!



*

dimecres, 15 d’octubre de 2014

Pèls i mosquits

De tots és sabut que al mig-guiri el cabell li tallo jo.
I per què si hi ha perruqueries molt mones i fashions? Doncs perquè l'última vegada que vam anar-hi va muntar tal sarau que va passar més vergonya la perruquera que nosaltres. 
El bitxo no parava de moure's, cridar i plorar com si  li estiguessin arrencant en lloc de tallant... Ni xupa-xups ni hòsties, el nen va decidir actuar com si l'haguessin posseït! A sobre va sortir amb el cabell ple de trasquilons, tan evidents que la noia va proposar que el portéssim l'endemà per arreglar-li. Demà un altre cop al poltre de tortura?? Impossible! Així vaig tornar a la rutina de tallar-li jo, i li tallo tan cuqui com els hi tallava a les meves nines quan era petita.
Com que a mi tampoc em deixa apropar-me amb unes tisores a la mà, el tema va així:

1. Mig-guiri, vols viciar-te amb la tablet? La resposta és sempre positiva.
2. Agafo unes tisores, les primeres que trobo, de la cuina, de les ungles del peu, dels pèls del nas, de retallar paperets...
3. Em col·loco rere el bitxet i faig veure que flipo amb el Pocoyó o la Peppa Pig dient Oh, Ah, mira, que xulu...!!
4. Començo a tallar i quan em descobreix i diu No toca mama!!, torno al punt 3: Ooooh, Aaaah, miraaaa, quesaixò?, que guapuuu no??!!
5. Acabo la feina, reviso que estigui igualat per davant i per darrere, recullo els pèls que hi ha escampats pertot arreu i admiro la meva obra.

Pot passar perfectament 1h perquè el mig-guiri sempre es mou, es gira i va repetint No toca cada 2 minuts.
L'altre dia tocava de nou perruqueria a cals guiris ja que al nen li creix el cabell tan de pressa com a mi. Primera vegada que li tallo en un altre país i tot va anar igual, excepte al final quan el nen, ple de pèls, va començar a rascar-se i a cridar Mama mosquits!! Vaig caure de cul del riure!!
Entre llàgrimes perquè em moria del riure i els seus crits de Mosquits, Mosquits li vaig treure tota la roba com vaig poder i el vaig netejar bé.
Ara a veure si la propera vegada no oblido posar-li alguna cosa per sobre perquè no tornin els "mosquits".


Abans:

Em mola portar grenyes



El resultat: (sóc una artista jiji)


La mama m'ha tornat a tallar els cabells



*

diumenge, 12 d’octubre de 2014

Pertisau, Tirol



El cap de setmana passat vam tenir 3 dies de festa així que ens vam escapar al Tirol, als Alps austríacs, a un poblet preciós  que es diu Pertisau. Hi ha llocs, com aquest, on sempre hauria de ser tardor.
I ara que les agulletes mortals em deixen ser persona, he fet un resum dels dies de muntanya fent de Heidi feliç. 
Sí, agulletes perquè vam pujar una muntanya cuqui de 2500 m en funicular, però quan el vertigen ja era tremendo si miraves avall i faltava poc per arribar, el guiri es gira i em diu aprofitant que la cabina estava plena i no podia protestar a gust: una cosa..., solo he comprado billete de ida (riure fals). 
Matamecamión, vaig dir per dins...
La resta va ser preciós, solet, bon menjar, mig-guiri feliç amb les vaques, gallines, ànecs, etc. Haurem de tornar!


Click to play this Smilebox slideshow


*

dimecres, 1 d’octubre de 2014

Acaba Setembre

Avui comença octubre! Això vol dir que per fi porto al dia el calendari cuqui.
He triat una foto de les que li he fet aquí com a resum, encara que hem passat mig mes allà, mig a Ingolstadt.
El mig-guiri ja té molt clar on estem, de tant en tant diu Aquí és Dochlan, i quan juga amb l'avió diu Anem a Vonova amb el drac, gegant i mulassaaaaaa!!
El tema futbol també li ha robat el cor i de tant en tant deixa anar un Baaaaaien, Baaaaaaaien (o sigui Bayern, Bayern). És que els colors són gairebé iguals que els del Barça...

A veure què ens espera aquest mes que encetem avui :)


La mama em vol fer una foto en aquesta paret cuqui; m'estaré exactament 2 segons quiet i prou.


*
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...