dilluns, 29 de setembre de 2014

Oktoberfest

Les festes més grans, i més conegudes, que hi ha per aquí són les de l'Oktoberfest. El tal Oktober va començar el cap de setmana passat, és a dir, ja portem una setmana de birres, i acaba el cap de setmana que ve, quina festassa! Així que no ens queda més remei que adaptar-nos amb els autòctons i celebrar-ho, quin sacrifici... 
A Ingolstadt han muntat una mega-fira amb atraccions d'aquelles de vomitar-ho tot (d'arrojar, que dic jo), paradetes amb menjar hipercalòric divers i una mega-carpa amb música en directe i cerveses mida estàndard: 1 litre de res que té el nom fantàstic Mass (s'escriu amb beta al final). 
Així hem participat:

1. L'entrada a la Fira, una fireta de reeeees, i alguna de les atraccions, tot mida made in Germany: 

Tantes paradetes per comprar!!


Hem d'encolomar el Sander i pujar a tot!




2. El mig-guiri s'ha polit la nostra pasta de tot el mes en pujar 2876453 vegades als cotxes i tractors, a tots.

Quan condueixo ignoro a mons pares


3. Vam anar a la carpa a escoltar la música i a tastar una birreta. Al Sander no li va encantar la música al principi, després es va acostumar als vestits i al ritme alemany i va acabar ballant-ho tot:

L'orquestra patxanguera

Com mola la cançó, nen


4. El guiri i una servidora en acció. Jo necessitava les dues mans per agafar la gerra i els cambrers/es en portaven 4 en una mà, asdfghjk!!

El guiri loves birra

Des que era adolescent que no em demanava una gerra de litre

Hi he anat un parell de tardes i encara hi tornarem, amb companyia si pot ser, perquè jo he de pujar en algunes atraccions d'aquestes!!


*



dissabte, 27 de setembre de 2014

Llets

M'encanta la llet i des que el mig-guiri també pren llet de vaca (a partir de l'any i mig) a casa en gastem molta. Jo me la prenc amb una mica de cafè o amb té (el guiri també) i el Sander amb xocolata, esclar.
Aquí a Ingolstadt van ben servits de llets. Cada cop que vaig al Edeka, al súper, passo una estoneta mirant l'assortiment de llets. Aquí no posen això de sencera, semi, desnatada, aquí va amb percentatges: 3,8% 3,5% 1,6%... Per tant, la sencera és la que té el número més alt, fàcil quan no parles alemany.
Com que sóc una viciada de les llets, en menys de dues setmanes ja n'he tinguts diverses i totes m'han agradat. Aquí la prova:

Lletetes

La de l'osset és molt cuqui (la que li agrada al Sander perquè té un os molt xuli) i la del senyor amb la vaca en unes muntanyes ideals és molt catxonda.
Estic segura que aquí no acaba la gran varietat que passarà per casa nostra ja que en trobaré d'altres i a més encara no m'he aturat a observar les llets de les neveres, les fresques.


*

divendres, 26 de setembre de 2014

Una temporada a Ingolstadt

Rathaus, Ajuntament


Ja portem a Ingolstadt setmana i mitja. És una ciutat molt bonica. Els primers dies van ser de compres i endreçar el mega-pis que ens hem pillat. El mig-guiri s'adapta bé encara que quan sortim als matins porai a fer un tomb es pensa que anem a fer la rutina estiuenca i deixa anar sí o sí Anem a la Rita. Li dic que estem a Ingolstadt, que no hi és aquí, llavors diu Oh, se n'ha anat, i li insisteixo en què no ha marxat ella, sinó nosaltres... Cada matí (o tarda) el mateix ritual. Per sort ahir van parlar per telèfon i es van trobar menys a faltar:
R: Hola Sander 
S: Hola Rita
R: Què fas a Alemanya?
S: Vine aquí Rita, homeeeee!!
(...)
I molts petonets per acomiadar-se.

Comiat dolç


A més de notar la falta dels amiguets també s'ha adonat del mal temps. Pel carrer diu sovint Mami fred, mami és de nit, Sander té soneta...
Li explico que NO és de nit, que està fosc perquè està núvol. Sí, fred a finals de setembre i calefacció a casa JA. Llavors se sorprèn, com ara fa una estona, quan veu el sol per la finestra i fins i tot m'avisa: Mama mira solet!!

Fa rasca aquí!


I la darrera novetat (de moment) és l'idioma. El perla ja ha notat que aquí ni català ni holandès, aquí parlen ingoltat, diu. Jo estic ben farteta de tot el dia el Disney Channel, i similars, en alemany pfffff... El problema és que de tant en tant el mig-guiri es bloqueja i crida amb tota l'ànima Catalàààààà!! El guiri diu Este niño nos ha salido independentista. Aix, criatures!


catalàààààà!!



*


dilluns, 15 de setembre de 2014

Agost i marxem

El 15 de setembre és el dia de la tornada a l'escola, a les rutines, als horaris, a la feina... Fa tanta calor que és difícil adaptar-se al nou ritme.
Per a la família Puttenstein-Casas no és el primer dia del curs sinó el començament d'una aventura: demà marxem uns mesos a Ingolstadt, Alemanya. És la primera vegada que marxo a viure fora, la primera també per al mig-guiri, quina experiència!!
Ja ho tenim tot enllestit i segurament ens oblidarem aquí alguna cosa, però fent la llista mentalment jo mateixa vaig anar deixant tot allò que tant he utilitzat aquests mesos:

- Ulleres de sol? Sol, quin sol? No, es queden a casa.
- Repel·lent de mosquits? No, allà ja fa temps que van morir de fred.
- Sandàlies, xancles? Ni de conya.
- Samarretes? No, no, no, jerseis, guants, mitjons llargs, bufanda, gorro, paracetamol, ibuprofè, protector labial i un bon abric (o dos).

I per acomiadar l'estiu, una foto per al calendari cuqui: Agost, el mes de les vacances.



De vacances a Holanda 



*

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...