dissabte, 27 de juliol de 2013

Forats

Una de les coses que més agrada als bitxets és llançar-ho tot a terra i quan caminen, llançar-ho tot als forats. El mig-guiri corre per tota la casa buscant forats on posar les seves joguines. I corre darrere meu com si endevinés que li obriré alguna escletxa màgica.
. El primer que va fer va ser llançar-ho tot des de dins del parc: quan està dins es distreu una mica amb totes les cosetes que li he anat posant, però arriba el minut X i la diversió està en llançar-m'ho tot a veure si li torno, com si jo fos un gosset, vaja. Escampall per tot el menjador.
. El segon pas va ser el contrari: quan és per fora jugant amb ninots, llibres i qualsevol objecte que pilla, decideix tirar-ho tot dins el parc, un forat magnífic! I ja el veieu amunt i avall agafant de tot i llançant-ho al parc que a poc a poc adquireix forma de muntanya.
. El tercer descobriment va ser el vàter: em segueix al lavabo i veu el vàter obert, error! La tapa ha d'estar sempre baixada perquè es va apropar, va mirar dins dos segons i com un impuls va llançar el que portava a la mà, un cocodril que afortunadament era més gros que el forat i no va tocar l'aigua. A continuació, després que la mama li tallés el rotllo va veure la dutxa oberta (error doble!) i evidentment es va posar a dins. I va sortit fora; i es va posar dins, i va sortir fora i... I així hauria estat mil hores si no l'agafo i me l'emporto i tanco la mampara, el vàter i la porta del lavabo.
. El quart descobriment va ser la nevera: no arriba a obrir-la però com sempre el tinc caminant i seguint-me, quan obro la nevera es posa davant, se la mira, mira què hi ha dins i seguidament llança qualsevol cosa dins: el xumet o el nino que porti a les mans, i allà es queden. Abans de tancar la nevera, sempre m'asseguro que no hi ha cap nou habitant.
. El cinquè i fins ara últim forat descobert és la finestra que hi ha al costat del seu bressol. Quan el llevo al matí obro la persiana i en veure aquell gran forat no pot evitar intentar llançar algun dels ossets que té per allà. O el xumet. Buf, quina màquina, és més ràpida la mà que els meus ulls! Per sort la finestra dóna al nostre pati i es pot recuperar qualsevol joguina.
L'altre dia el vaig estar observant amb la càmera i així el vaig enxampar:


- Mira la tele des de la trona fent-se el concentrat i el bon nen perquè em confiï.




- El baixo a jugar i va directe a buscar joguines.




- Troba una víctima perfecta i encantadora, en aquesta ocasió és una tortugueta, i s'emociona ensenyant-me-la.




- Passeja dissimulant i fixant-se en altres objectes...




- Continua dissimulant i llançant el globus que ha pillat de camí al forat...




- Finalment la tortugueta acaba dins el forat (el parc) i el mini-guiri em mira amb cara de... "ara vaig a buscar-ne un altre perquè mola llançar-ho tot a dins" (o fora).




- Però troba un xumet i el seu estimat Mic i s'oblida dels forats durant una estona i es dedica a passejar-lo, estimar-lo i xerrar amb ell. Un moment preciós.



*

dijous, 18 de juliol de 2013

Sobreviure a la festa d'aniversari

Sí, sí, sí, hem sobreviscut a la celebració del 1r aniversari del mig-guiri! Pensava que era l'acabóse, com diu ma mare, però estem tots potables.
No sabia que preparar una festa infantil era tant de caos, ara ja sé què m'espera cada any, només un cop l'any, afortunadament.
Ho vam celebrar a casa, van venir amics, família, amiguets del Sander i una onada de calor, que ja ho té això de fer anys a l'estiu, l'eterna convidada.
I no va faltar ni menjar ni beguda, en va sobrar, com passa a totes les festes. L'ambient va ser aquest més o menys durant tota la tarda: el Sander corrent i cridant tot estressat per tota la casa.



El pastís que li vaig comprar, caríssim i boníssim, li va encantar: la careta del seu amic preferit Pocoyo el va captivar. Ell i el Mic són els seus preferits.



Oi, oi..., en vam menjar 2 dies més el guiri i jo.
L'endemà vam descobrir que la casa estava plena de merda pertot arreu, de restes de tot el que puguis imaginar, i vam haver de fer neteja i descans; estàvem encara rebentats de la celebració i la calor tornava a castigar-nos. Però ells, que són així de guiris, es van posar a la mini-piscineta per recuperar-se d'allò més bé:



I així vam sobreviure a la calor i a la festassa. L'any que ve, més.
*Nota mental: He de comprar una piscineta més gran per posar-me jo també.


*

dissabte, 6 de juliol de 2013

Infinit

Avui, felicitats papa, felicitats Laerke, i felicitats mig-guiri, avui és el teu primer aniversari, wow!!
Sander, avui, ara fas 1 any, i per això t'he escrit un poema d'amor infinit.


INFINIT

Endins d'endins de la pell
creix, s'escampa i bull
un batec infinit.
Amor sense fi
i un tacte sedós.
Amb l'instint del dit
et ressegueixo nu: perfil,
mugrons transparents,
melic, nas, panxell.
Laberint exquisit i perfecció.
Et menjo amb els ulls
si t'arriba la meva veu.


Tu i jo


*

dijous, 4 de juliol de 2013

Noves experiències

Des que ha arribat el bon temps el mig-guiri ha pogut fer a l'aire lliure un munt d'activitats que no havia fet mai, noves experiències que l'han fascinat.
El primer que va descobrir és la platja:

La sorra mola


La sorra li va encantar, deu estar boníssima perquè se'n va posar a la boca una i altra vegada... En canvi, l'aigua estava freda i en posar-li els peuets a dins va començar a plorar. Doncs res, ja ens banyarem un altre dia! Va estar caminant, jugant i robant joguines dels altres nens again perquè ja se sap que els trastos dels altres sempre són més atractius que els nostres.
Vam tornar a casa cansats i divertits, sobretot ell, cansadíssim, ja sabem que la platja esgota.
Un altre dia vam anar al parc, va caminar, investigar, agafar joguines dels altres nens i va pujar al gronxador:

Volo!


El gronxador és una mena d'objecte màgic, té un súper-poder: atreure els nens com un imant. I un cop hi pugen ja no volen baixar! El Sander reia, cridava i fins i tot cantava de tant com li agradava gronxar-se. Tant li ha agradat que pel seu aniversari li hem comprat un per posar-lo a la terrassa.
Al parc hi hem anat un parell de cops i només veure la cadireta ja va corrents cap a ella com un petit enamorat. Un altre invent fantàstic.

Perquè el mig-guiri es vagi acostumant a la temperatura de l'aigua, que no a la de la seva banyera, li hem comprat una piscineta i l'hi hem posat al pati:

Xip-xap, xip-xap!


En veure-la, primer va posar cara de quesaixòòòòò??? I no volia entrar, potser recordant les petites onades gelades. Però un cop dins va començar el festival: amunt, avall, i vinga a esquitxar. Li ha encantat també! I també va acabar ben cansat, com amb totes aquestes novetats estiuenques, així que el nen dorm com una marmota fins les 9 del matí i fa unes migdiades de professional, quin gust! Algunes les comença amb mi:



I ara que ja té 6 dents, sí sí, li han sortit 2 per setmana, i sap dir 1 amb el ditet ja està llest per a celebrar el seu primer aniversari en un parell de dies:



Jiji!!

*
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...