dissabte, 29 de juny de 2013

Viatge de tornada amb dent

Oi, oi, oi, quants dies sense escriure! És que fa 3 setmanes estàvem a Holanda, vam anar-hi 4 dies al casament del Marco i la Christa. Ens va fer molt bon temps per sort, així vaig poder portar el vestit sense mitges. El vestit, quin estrès... No vaig trobar res per les botigues d'aquí i me'l vaig comprar a l'aeroport, ja hi comptava que tenien botiguetes cuquis. De seguida vaig triar-ne un però quan arribo a cals sogres oh sorpresa, la sogra em diu que es va comprar el mateix doncs es va enamorar d'ell quan van estar aquí l'últim cop; va a l'armari a buscar-lo i jo creuava els dits perquè fos d'un altre color ja que estava en 3 estampats diferents, i no, ella va triar el mateix, el blavet, en la mateixa talla i tot; sóc tan original...
El Sander no va parar de caminar, jugar amb el cosinet i liar-la amb tot el que va trobar per allà. També es va fer amic de la Nuska:








El casament molt bonic, romàntic i llarg, tot el dia amunt i avall. Els meus peus van morir a mitjanit, com la Ventafocs:




El més curiós va ser el viatge de tornada, el mig-guiri estava molt actiu i no va dormir gens a l'avió així que vam estar entretenint-lo les dues hores del vol. En un dels jocs li vaig veure una cosa blanca a la geniva de baix, li poso el dit dins la boca i... per fi, una dent! Sí, sí, sí! Fins als 11 mesos cap senyals de vida a les genives i ara, avui, ja en té 4! Dues a baix i les dues pales; pobret, té un festival muntat a la boca...
Normalment la primera surt abans (bé, a mi ja em van sortir tardet, als 9 mesos diu ma mare) i van més a poc a poc apareixent, però sembla que les del Sander són més punkys, han trigat però ara ataquen totes de cop. De tant en tant es queixa i es posa tot a la boca, quant més merdós millor, i hem d'estar contínuament cridant Noooooo, caca, pupa i caguntamareitunpare! És així la vida amb un bitxet d'onze mesos que només vol córrer per totes bandes. Persecució. 


*



dimecres, 5 de juny de 2013

Sol solet

Per fi ha arribat la calor! De cop, com sempre. Ja podem portar els babys amb màniga curta, fins i tot amb pantalonets curts. També hem de posar-los gorres i crema protectora solar. Jo en vaig comprar una fa temps (quan vam anar a Andorra) perquè el mig-guiri és molt blanquet, com jo, i és importantíssim protegir-los del sol. De moment té les manetes morenes, el primer dia que em vaig adonar pensava que les duia brutes! Però no, és l'efecte de tants passejos rambla amunt, rambla avall..., el sol escalfa tot l'any:

Maneta agitanada

Aprofitant que les farmàcies andorranes són més barates vaig comprar unes quantes cosetes per al petit. Vaig veure un munt de cremes solars per a nens i no sabia quina triar, per tant, li vaig preguntar a la mestressa i em va recomanar aquesta de la marca Mustela perquè segons ella per a nadons és la millor marca, quan els nens ja tenen 2 anys es pot triar qualsevol que totes són bones, va afegir.

Crema potent

Aquesta crema té protecció molt alta, 50+, aquests dies li he posat i s'estén molt bé encara que en aplicar-la sembla que el bitxo quedarà blanc per sempre més; cobreix molt i no embruta, perfecta per a la platja i per a passejar.
Sembla que avui no li'n farà falta, està núvol un altre cop i han caigut 4 gotes. Primavera primaveral esclar.


*

diumenge, 2 de juny de 2013

A la perruqueria

Ahir vaig portar al petit lekker ding a la perruqueria per primera vegada. Fins ara li he anat arreglant els cabells jo, com he pogut; li he retallat 6 vegades però li creix molt ràpid, com a mi, i ja necessitava la mà d'una professional. Cal recordar que al bitxet no li ha caigut el cabell de naixement, ja va venir de fàbrica amb una bona meleneta i el tema ha anat augmentant. La veritat és que ja semblava un gitanet; aquí es pot observar l'abans on sembla que diu "quesaixò que tinc al cap mama?? ":



Vam arribar a la perruqueria on ens tallem els cabells el papa i la mama i em van donar les instruccions: te l'asseuràs tu al damunt. Clarament per controlar-lo. Però es va portar molt bé, és un nadó, així que va estar movent el cap i mirant-ho tot, evidentment, però com les perruqueres són uns éssers especials ja saben com tallar els pèls d'un cap en moviment i fer-ho a més perfectament. Jo portava una capa per a protegir-me dels cabellets i el nen una altra molt divertida de gossets que ni es va mirar.
Va ser ràpid i eficaç; tots contents! 
També va ser el primer dia que li posava màniga curta en aquesta primavera tan primaveral que està fent (amb tantes retallades ja començava a pensar que fins i tot ens havien retallat l'estiu), i va quedar així de modern amb un tall fresquet i fashion i la seva samarreta xula de la selecció holandesa:



*
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...