dissabte, 25 de maig del 2013

Caminar

El petit lekker ding fa uns dies que s'ha llançat a caminar tot sol; com en una aventura camina cap a tot arreu amb els braços amunt per investigar el seu voltant. I jo li vaig al darrere esperant la trompada. I també el segueixo per gravar-lo amb aquesta pinta tan graciosa:



Des que va gatejar perfectament han passat 2 mesos i ja s'atreveix a deixar-se anar de la maneta. La veritat és que és un nen molt actiu, s'aixeca i cau mil vegades i encara que estigui tot suat hi torna; li encanta el terra! Cada nen va al seu ritme i sembla que ell ha decidit anar de pressa i caminar amb 10 mesos i mig. Però encara no té ni una dent.
El procés ha estat el següent:
- Gatejo sense parar, pim-pam, pim-pam.
- M'aixeco agafant-me al primer que pillo, una porta, una paret, una cadira, les cames de la mama, una tauleta, el sofà.
- Quan estic dret miro al meu voltant i faig algun passet. Encara no em sento segur.
- Camino agafat de les mans del papa, de la mama o dels avis.
- Sóc un valent, em deixo anar una maneta.
- Sóc súper-valent, em deixo anar les dues manetes
- Em pesa el cap, li faig un petó al terra.

En aquest dies he notat que el mig-guiri camina més còmode descalç, però hi ha alguns mitjons que rellisquen; barreta màgica per al cop.
També camina més i millor en llocs coneguts que al carrer, massa distraccions a fora.
Un altre consell és no canviar-li massa les sabates perquè quan se sent segur amb unes camina més que si li'n poso de noves, llavors nota que els peus estan diferents, es trepitja l'un amb l'altre, es mira les sabates contínuament, se les intenta menjar, les intenta deslligar i al final camina però amb menys confiança.
Ara toca vigilar-lo de ben a prop i gaudir de passos cada cop més llargs.
Felicitats!

*

dijous, 16 de maig del 2013

Mudar-se

Mudar-se és una feinada i molt desagraïda. A sobre, fer-ho amb un nen petit és un no-s'acaba-mai-aquest-caos. 
Diumenge passat va ser el dia, per fi; obres acabades, tot pintadet, caixes plenes, anem cap a la casa nova, sí! Vam fer viatges durant tot el dia i no ens vam acabar la mudança perquè ara som 3 i els trastos s'han multiplicat: bressol, parc, trona, joguines, plats, menjar de nadó, màquina per fer el menjar del nadó, roba del nadó, cotxet, banyera, xampú, colònia, esponja, crema per al culet, pitets... Una llista inacabable...
Al matí, després d'esmorzar el nen va marxar amb ma mare perquè nosaltres poguéssim buidar el pis. I no el vam recollir fins la tarda, tots dos cansats, rendits, destrossats i encara amb coses per traslladar. Ja ho farem a poc a poc.
La primera nit el mig-guiri es va despertar plorant a quarts de 3...Uf quina soooon..., va trigar mitja hora en calmar-se i tornar a adormir-se. Amb 10 mesos és petit per entendre el que se li diu, però ja comprèn tot el que passa al seu voltant i se n'adona dels canvis: aquella no era la seva habitació. La segona nit va dormir millor, sense despertar-se; la tercera va "cantar" a quarts de cinc i avui ha tornat a dormir sense plorar. Afortunadament els nens petits s'acostumen de seguida als canvis.
El que li ha encantat de la casa nova és que té un munt d'espai per gatejar i fer passets. I l'hem pogut gravar explorant els nous espais:



Els propers dies estarem amunt i avall amb les caixes que ens falten, netejant, omplint armaris, buscant, buscant molt perquè misteriosament desapareixen coses, i gaudint de la casa que tant ens ha costat. Estic baldada, ja no em mudo mai més!


*

diumenge, 12 de maig del 2013

Comprar amb nen

Anar al súper sola amb el nen dins el cotxet i agafar un dels cistells per omplir amb el que necessites no és cosa fàcil. Ho he fet unes quantes vegades, encara que intento només agafar allò imprescindible, allò que pugui portar a la mà o el nen pugui aguantar amb les seves manetes, com jugant, per no desesperar-me. Però l'altre dia vaig apurar amb el menjar i necessitava comprar més, per tant, carret, cotxet, nen i una servidora vam estar maniobrant pel súper. I esclar vaig ensopegar amb tot de complicacions: vaig topar amb un senyor gran que anava a pas de tortuga i no deixava avançar-se pels passadissos, una nena empanada amb el mòbil enmig dels estands de fruita i verdura, dues amigues xerrant de la vida i tapant qualsevol forat per on colar-me, i evidentment més cotxets que vaig haver d'esquivar amb una mà al meu cotxet i l'altra al carret. Increïble, vaig estar dient cada 2 segons, perdona, em deixes passar?, perdona, et pots apartar?, perdona, que t'he donat un cop, disculpi que quasi l'atropello... No és gens fàcil conduir 2 carrets alhora! I entre els múltiples obstacles i la calor que ha fet ja aquests dies, vaig començar a suar i a pensar que si trobava una altra persona barrant-me el pas me l'emportava pel davant. Però vaig poder arribar a la caixa sense cap incident i a punt de posar-me a cridar per què cony no poseu JA l'aire condicionat!
I avui ens mudem, per fi, i amb tants trastos i trastets i una criatura serà més complicat que conduir amb les dues mans ocupades pel súper. Relax.


El lavabo vermell



*

dilluns, 6 de maig del 2013

10 mesos




Avui el mig-guiri ha fet 10 mesos i ho ha celebrat despertant-se a les 7.10, i per què??? Perquè avui la mama entrava a treballar més tard i podia dormir. És així. El cap de setmana i els dies que començo més tard el nen fa el show ben aviat, és a dir, es desperta, s'agafa als barrots del llit, s'aixeca i brama com un boig com dient, eiii estic aquí, traieu-me d'aquesta gàbia ja!!
Dilluns passat es va despertar a les 9.30, quina alegria més curta! Només va ser la il·lusió d'un dia... Però el perdono perquè avui era un dia especial per a ell i perquè ahir em va regalar unes floretes cuquis per celebrar el meu primer dia de la mare:

Floretes maques com la mama

Felicitats mama! Té floretes!
Gràcies, mua mua!


I ara que fa una estona que dorm, millor que tanqui l'ordinador, sopi i me'n vagi al llit perquè demà sí que em llevo ben aviat i mai se sap si el perla voldrà desitjar-me un bon dia de treball i es despertarà encara abans que jo. Bona nit!


*

diumenge, 5 de maig del 2013

Súper-poders



Avui és el dia de la mare, el meu primer dia de la mare. És estrany perquè fins ara era el dia de la meva mare, no el meu. No l'he celebrat mai aquest dia perquè em sembla molt comercial, només cal mirar la tele aquests dies i veureu que sembla Nadal amb tants anuncis de perfums. No està l'economia per a tantes festes.
Però avui és el dia de la mare, i aquest any sóc jo la mare. I tinc aquesta polsera bonica que diu Jo sóc mare, i tu quins súper-poders tens?
Estic d'acord: per ser mare i treballadora alhora s'han de tenir alguns súper-poders, d'altra regnaria el caos.





Avui és el meu primer dia de la mare. I demà el petit lekker ding fa ja 10 mesos, com corre el temps!

La llimona mola!


*

dissabte, 4 de maig del 2013

Visita familiar

La setmana passada vam tenir visita d'Holanda: van venir els avis, els tiets i el cosinet Lars. Era el primer cop que venia el petit i tenia ganes de passejar i veure la platja per primer cop. Però van enganxar els dies de pluja, els pitjors dies de l'any...!


El cosinet és molt eixerit i s'agafava ell sol el paraigües, sí, amb 10 mesos ja és autònom.
Fred, pluja i jo treballant. Cada dia igual. I ells pobres avorrits a l'apartament que tenien i queixant-se perquè no semblava Espanya, però és que aquí també plou, deia jo, abril lluvias mil i altres tòpics vaig estar repetint en català, castellà i anglès, perquè no sé holandès.
Pocs passejos i visites, però sí que vam fer dinarets, sopars no perquè l'horari holandès és molt txungo:







Ells com 2 homenets cruspint-s'ho tot.
I van poder jugar i abraçar-se entre pluja i plugeta com dos bons cosins:




Quina llàstima el temps perquè ens vam quedar mirant la platja a distància amb les samarretes, sandàlies i pantalons curts ben amagats.


*
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...