dimecres, 20 de febrer de 2013

Sander i el petit poni

Últimament el mig-guiri no para de llançar tot contra el terra, sí sí, no AL terra sinó CONTRA, és a dir, agafa una joguina (o qualsevol trasto que li caigui a les mans) l'aixeca per agafar impuls i veloçment catacrac, contra el terra. Sembla que estigui investigant la resistència dels diversos materials dels que estan fetes les coses perquè després de llançar-lo el mira, i quan s'adona que no es mou, que no està destrossat doncs em mira i crida perquè li reculli per fer-ho un altre cop. I s'estaria així fins a l'infinit o fins rebentar el que sigui que ha pillat, no es cansa mai! I jo vinga amunt i avall, avall i amunt, (quina gimnàstica és aquesta??) i ell vinga a llançar i llançar, des de la trona, des del sofà, dels del parc, des del llit, des de l'hamaca, des del cotxet... Quant més soroll fa més li agrada... Deu ser cosa dels 7 mesos aquesta fal·lera... Una etapa... asdfghjk!!
Li he comprat diferents ninots i joguines a veure si alguna li agrada durant més de 2 segons seguits, que és exactament el que triga en aixecar el braç, però no hi ha manera, tot acaba al terra. És que no tindrà mai un nino preferit per dormir, jugar i aquestes coses que fan els nens?
Aquest matí, en un intent conciliador li he deixat el meu petit poni, el que vaig comprar fa uns anys i que m'ha inspirat tants relats. I què?? Li ha agradat?? Ha acaronat la seva crinera?? Se l'ha mirat amorosament?? S'ha entretingut una estona jugant amb ell?? No, no, no. Aquí teniu el resultat:


1. Primer se l'ha mirat amb interès, és una joguina nova; l'ha observat deu segons per davant i per darrere. Fi de l'enamorament.
2. Després l'animalet ha anat directe a la boca, l'ha tastat i ha descobert que no es podia menjar.
3. L'ha agafat ben fort per la crinera, l'ha sacsejat com si estigués fent un còctel fantàstic fins a deixar-lo ben grenyut.
4. Finalment ha aixecat el braç per agafar alçada i potència, l'ha mirat intensament un segon com acomiadant-se del bitxo i el pobre ha anat directe contra el terra.

I jo li he dit, ara sí que prou, nen; l'animal torna a la prestatgeria, té un cotxe, un oset, un monstre, un gos, una pilota, una tortuga, un telèfon, un llibre, un xumet i llança'ls tots alhora si vols. Ai, l'amistat entre els nadons i els ponis és taaaan efímera (sospir).

*

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...