diumenge, 16 de desembre del 2012

Soparet amb amics

Divendres vam anar a sopar amb els amics i per primera vegada no ens vam emportar el nen, el vam deixar a cals iaios amb un bibe, dodotis i besitos. Així vam sopar tots dos alhora, sense interrupcions, sense aixecar-nos 7263490 vegades. I vam fer l'amic invisible i tot, amb cosetes fetes per nosaltres, boníssims els regals. Jo vaig fer un parell de pots amb washi-tapes, que el pare de la criatura està molt liat:

                       
Quan el mig-guiri tenia 3 mesos i mig el vam deixar un ratet per anar al cine. Va ser el primeríssim cop que sortíem sense carro, sense motxilla, sense nen. Em van dir que la primera vegada que el deixés ploraria, però no em va fer tanta pena. També em van dir que la primera vegada que el vacunessin (al 2 mesos és la primera punxada, que en realitat són 2 punxades a les cametes) ploraria. Tampoc. Em van dir que la primera vegada que el deixés per anar a treballar ploraria. Encara no treballo, però em sembla que tampoc, o si de cas ploraré per la feinada que em vindrà a sobre, és a dir, tot el que faig ara més preparar classes, corregir exàmens, reunions, entrevistes amb pares, etc. Pfffff...! Encara que jo no sóc de plorar, ja ho veieu, és que ni vaig plorar al cine amb Mar adentro, i això sí que deu ser pecat perquè tothom em mira malament quan ho dic i amb uns ulls com plats repeteixen "Que no vas plorar amb maradentrooooooo???"
En canvi, em vaig passar un mes sencer plorant cada dia quan va néixer el nen perquè em feia un mal horrible la cicatriu de la cesària i també els pits quan el bitxet mamava, grrrr....
Doncs res, que divendres vam passar una estona molt agradable i divertida, i que el petit lekker ding millor que ara a l'hivern a la nit es quedi a casa i vagi agafant ritme de dormir perquè quan el vam passar a recollir a ca mons pares semblava Festa Major a les 12 del migdia, ole ole!
Fins ara, el nen s'ho ha passat d'allò més bé a sopars d'aniversaris, dinarets diversos i vermutillus al sol, mireu, mireu alguns:


- Dinar que va acabar al vespre

- Mira com dormo mama! És que feu uns dinars molt llargs...

- Vermutillu a una placeta xuli

- Dinaret a ca la tia Yoli

- Vermutillu amb els coleguitas

- Dinaret porai, aquí amb la tia Moni


I molts més que no tinc fotografiats....

I avui a dinar a cals iaios que és diumenge! Que no falte de ná!!

*

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...