dijous, 8 de novembre de 2012

Viatge en avió

Al setembre vam anar a Holanda a veure la família. El Sander tenia 2 mesos i havia d'anar en avió per primera vegada. Els nadons només paguen les taxes fins als 2 anys (uns 30 euros) ja que no ocupen seient, el porten els pares a la falda. Uns dies abans li vam fer el DNI perquè algunes companyies accepten que volin només amb el llibre de família, altres demanen DNI o passaport. Va ser molt divertit fer-li les fotos i fer-li el document. El nen no va signar, evidenment, la funcionària encarregada va escriure tres ratlletes. Molt cuqui el resultat amb la foto en blanc i negre on sembla un homenet tot seriós, el seu nº que l'identificarà sempre i les ratlletes. Ara que ja té DNI també se li pot obrir un compte en un banc, però tal i com està el tema, millor regalar-li una guardiola, per exemple el clàssic porquet de tota la vida.
Uns dies abans vaig estar llegint per internet sobre el tema de l'avió i els nadons. Recomanen donar-li el xumet en enlairar-se i aterrar per evitar algun problema a l'oïda pel canvi de pressió; fàcil.
L'únic que em va atabalar va ser que l'avió estava tan ple que no teníem seients junts, per tant, la criatura i jo vam seure al davant, i el pare i els trastos dues fileres més enrere. La mare que em va matriculaaaar, vaig pensar; sóc el Gary Cooper a Solo ante el peligro!! O pitjor!! Segur que me la lia..., no s'estarà dues hores dormint... Li agafarà gana, o mal de panxa, o calor o mega-caca o plorarà com un boig i els viatgers m'odiaran... La meva cara era un poema. Però tenia el xumet a la mà, súper-important, no l'havia perdut entre bibes i mantetes i robeta i.... Un assistent de vol va venir, tot guiri ell, em va explicar les instruccions en guiri també (el més important: si canvies al nen ni boja llencis el bolquer cagat al vàter que l'embosses i ens la fotem eh?!) i em va lligar el nen amb un cinturonet al meu cinturó de seguretat. Ens vam enlairar, li vaig enxufar l'eina per protegir les orelles i es va adormir! Fantàstiiiic!
El vol va durar 2 hores i mitja (ui ui, que hi havia un trànsit...) durant les quals vaig estar més tibada que un espàrrec intentant que l'angelet no es despertés. Per sort no em vaig contracturar. I vam arribar!
Vam passar molt bons dies allà, malgrat el canvi de temperatura (quin fred i quanta roba se li ha de posar, buf, això de vestir-lo serà un caos a l'hivern...) i vam conèixer el cosinet Lars, i et va conèixer la resta de la família i et van fer una festa.
En tornar vam seure tots tres junts i el papa li va donar el bibe :)
Aquí unes imatges-resum de la seva primera experiència voladora:





*

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...