dijous, 22 de novembre de 2012

Fruita, pitet, cullera

Ahir, quan estàvem de passeig, el petit lekker ding em va començar a fer senyals estranyes amb la boca des del cotxet, així més o menys:



Primer no l'entenia però després vaig caure, oi oi que m'està demanant cullera!
Ja té 4 mesos i mig i a la darrera visita, fa dues setmanes, la pediatra em va dir que no calia començar encara ni amb els cereals ni amb la fruita ja que està tremendot el perla. Com sempre he fet el que m'ha semblat millor, al bibe de la nit li poso una culleradeta de cereals sense gluten, els que li toquen per edat. I ahir va ser el gran dia! Vaig treure la cullera de silicona, un potito de pera i poma d'aquests biològics que vaig comprar per a l'ocasió, per a provar com menjava el menda, i... un, dos, tres, cap a dins! Li vaig donar unes culleradetes minis i li va encantar! Avui li n'he donat una mica més.


La cara de satisfacció era insuperable, mireu l'abans i el després de la primera vegada que li ha entrat una cullera dolceta a la boca:


El que no havia previst és el merder que en 2 segons i mig em va muntar. Volia agafar ell la cullera amb les mans, se li escapava tot de la boca ja que succionava com si fos una tetina, no sap empassar-se el puré aquest, i li regalimava tot pel pitet (i per les meves mans). Un xou. Aquí les proves de la bacanal:

                                  

Malgrat tota l'empastifada primera, ja estic aprenent a protegir-me de les taques voladores i estic molt contenta i em fa molta gràcia veure com el bitxet menja a poc a poc. Un altre dia ja farem més pràctiques fruiteres, ara a beure més llet, nyam!







*

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...