dimecres, 28 de novembre de 2012

Dimecres mut: els pares de la criatura




Miércoles Mudo” es un carnaval de blogs o blog hop iniciado por Maybelline de Naturalmente Mamáy participar es muy fácil, solo debes publicar los miércoles una foto (s) sin escribir nada para explicarla (s) (de ahí viene lo mudo). Luego no olvides enlazar en el linky que está debajo y dejar un comentario en cada uno de los blogs que decidas visitar. Para conocer como nació el Miércoles mudo y sus reglas, puedes hacer click aquí.
¡Feliz Miércoles!

1. Naturalmente Mamá  35. O.oOo.Burbujita, tú y yo.oOo.O  
2. Soy Mama Blog  36. Alba de Ya estoy Aqui MaMa  
3. La Familia Cool ~ Inspiración  37. Mami también existe  
4. Mami&Baby  38. Sra de Díaz  
5. Lo que nos espera...  39. Una futura mamá  
6. NUTRICAMPEONES  40. Criar a un Bebé Difícil  
7. Hogar-mujer  41. Creciendo juntos  
8. Dosis de recuerdos  42. Mamá por bulerías  
9. Siendo Madres  43. El blog de Blanqui  
10. El blog de Bebemon  44. *La Sonrisa de Pepa* (antes *La Petiua Tina*)  
11. La Lonely Mamá  45. Aidixy y sus Cosas  
12. Fragmentos de mi vida  46. Mafalagrifa Encantada  
13. sofico & mum  47. Mar-una mujer...una historia.  
14. El Blog de Esparcer  48. Mamirami  
15. Lo veo y me gusta  49. mamafeliz  
16. Diario de la Familia López García  50. Babbupi's Mumm  
17. Sometimes it´s hard to be a Woman  51. Mi mundo en palabras  
18. elpequenonicolas  52. Miss y Míster Golosina  
19. Mami Holística y Genial~Mi Princesa.  53. Base Echo  
20. The Diary of My Dreams  54. This Way Mami {Disfrutando}  
21. Cuidando la luz de tus ojos  55. Labrando un Hogar -Andreina-  
22. Truecarte  56. Mandarinalia  
23. Aprendiendo a ser mamá - Mila y Mateo  57. Dos gatos y un bombo  
24. My Points Of View  58. MamáCachorro  
25. Mamá es bloguera  59. CreatiBea  
26. Diario de Algo Especial  60. 1MamaPara2  
27. Mari  61. amordebatmami  
28. Elisabet Rules ♥  62. JuguetesBuscanCasa  
29. Kangurita, tu y yo!  63. estaquetepario  
30. Eticlip - Mis Etiquetas  64. matt  
31. Nuestro Diario  65. descubriendo un nuevo mundo. el placer de aprender a ser madre  
32. Aprendiendo a ser mamá  66. SpanglishBaby  
33. Diario de una endorfina  67. monica lady pink  
34. Nakadi Barcelona  

(Collection closed)
Link tool by inlinkz.com

dilluns, 26 de novembre de 2012

Canvis

Aquest cap de setmana hi ha hagut novetats. No, no he endreçat l'armari amb la roba d'hivern ben posadeta i la d'estiu amagada, encara ho tinc tot barrejat. Però hem canviat al petit lekker ding a la seva habitació, ja no hi cabia bé al mini-bressol. Li hem posat tot molt cuqui però sembla que no li agrada gaire perquè s'ha despertat les 2 nits com a 4369587,192 vegades... Brrrrr tinc una cara de son que espanta...
Però el canvi més divertit és que el nen s'ha posat a parlar en un estrany idioma... L'he pogut gravar amb el mòbil i l'he enviat a les seves amiguetes d'edat a veure si s'entenen entre ells. Si aquesta tàctica no dóna fruit l'hauré d'ensenyar a un traductor professional perquè des que ha començat a fer la cotorra és un no parar. Ma mare m'ha dit, Nena, aquest serà un xerraire com tu. Serà una floreta el comentari? El seu pare i jo el mirem, jo li pregunto si és holandès, ell em mira amb cara de pfff això deu ser català del sud, i així hem passat el cap de setmana. Necessito una migdiada llaaaaaaarga....






dijous, 22 de novembre de 2012

Fruita, pitet, cullera

Ahir, quan estàvem de passeig, el petit lekker ding em va començar a fer senyals estranyes amb la boca des del cotxet, així més o menys:



Primer no l'entenia però després vaig caure, oi oi que m'està demanant cullera!
Ja té 4 mesos i mig i a la darrera visita, fa dues setmanes, la pediatra em va dir que no calia començar encara ni amb els cereals ni amb la fruita ja que està tremendot el perla. Com sempre he fet el que m'ha semblat millor, al bibe de la nit li poso una culleradeta de cereals sense gluten, els que li toquen per edat. I ahir va ser el gran dia! Vaig treure la cullera de silicona, un potito de pera i poma d'aquests biològics que vaig comprar per a l'ocasió, per a provar com menjava el menda, i... un, dos, tres, cap a dins! Li vaig donar unes culleradetes minis i li va encantar! Avui li n'he donat una mica més.


La cara de satisfacció era insuperable, mireu l'abans i el després de la primera vegada que li ha entrat una cullera dolceta a la boca:


El que no havia previst és el merder que en 2 segons i mig em va muntar. Volia agafar ell la cullera amb les mans, se li escapava tot de la boca ja que succionava com si fos una tetina, no sap empassar-se el puré aquest, i li regalimava tot pel pitet (i per les meves mans). Un xou. Aquí les proves de la bacanal:

                                  

Malgrat tota l'empastifada primera, ja estic aprenent a protegir-me de les taques voladores i estic molt contenta i em fa molta gràcia veure com el bitxet menja a poc a poc. Un altre dia ja farem més pràctiques fruiteres, ara a beure més llet, nyam!




video


*

dissabte, 17 de novembre de 2012

Melenes

Em quedaré calba? La combinació tardor + post-part espanta. Espanta a totes les noves mares i més a aquelles que tenen quatre pèls. Per sort jo tinc una quantitat de cabell que ni la Rapunzel, per això no m'està preocupant gaire trobar-me pèls llarguíssims pertot arreu, sobretot després de dutxar-me. Però un dia estava ma mare entretenint al petit lekker ding i va i em crida "Nenaaaa, t'estan creixent plantes al passadís!!". No eren plantes, eren els meus pèls.
Durant l'embaràs els cabells estan més brillants, forts, abundants, suaus... Les embarassades estan d'allò més orgulloses de lluir unes cabelleres dignes d'un anunci de xampú. Però no dura sempre, són les hormones. I no et cau ni un pèl! Jo que ja gaudeixo d'una mata increïble em vaig pensar que arribaria a semblar una lleona (o pitjor). Però no vaig arribar a tant, me'l vaig tallar bastant per evitar-ho:



I cada dia em sorprenia, en pentinar-me i fer-me més d'una estirada forta, que no en caigués cap. Sobrenatural. O no... S'estaven esperant dissimuladament i ara van caient tots aquells que durant 9 mesos es van quedar ben enganxats al cap.
I l'altre element perillós que fa que tinguem por de quedar-nos calbes són les manetes dels nostres nadons: el meu petit sent un especial gust per estirar-me i arrancar-me uns quants (massa!) cabells tot rient com un boig, encara que em posi a cridar i maleir a  la mare que el va arribar a p...
Així que preneu nota: 1) Els cabells cauen a dojo pocs mesos després del part; 2) Les mares porten els cabells curts (o sempre recollits) per esquivar les manetes traïdores.

I aquí una imatge de la melena fugint del nen i el nen desesperat per destrossar la melena:




*


diumenge, 11 de novembre de 2012

Body-tanga

Tothom sap que els nadons creixen molt ràpid i que la robeta se'ls queda petita i novíssima de seguida. Per això durant l'embaràs un dels consells que et donen és "nena, no compris massa roba, no val la pena, la gent te'n regalarà molta i a sobre només li podràs posar 4 dies". Jo ho escoltava, com tots els mileeeers de consells que et diuen i després feia el que em donava la gana. Perquè la roba de nadons és tan mona que és impossible no mirar-la i comprar-ne.
Jo vaig comprar alguns bodys durant les rebaixes, qualssevol rebaixes. I com el petit lekker ding va néixer amb 4 kilos, alguns ni li he pogut posar, no li entraven, pffff. D'altres els ha lluit 1-2 vegades..., com creix el tio! A la velocitat de la llum!
Però el que vaig descobrir un dia és que alguns bodys fantàstics havien canviat de forma... Estava jo vestint al S amb aquell body-súper-cuqui-que-m'encanta-tant quan m'adono que els crecs no arriben... Ai, que es deu haver quedat arrugat per aquí dalt... Doncs no, ni tampoc s'ha encongit. L'estiro al màxim, el cordo com puc amb la llengua fora, es queda tot tibat però preciosíssim i descobreixo que se li veu una mica el paquet. No passa res, és estiu, anirà més fresquet. Surto a passejar i el body cada cop se li posa més endins. Oh, no, sembla un body-taaaanga!! Ups, crec que hauria d'anar renovant-li el vestuari...
Des de llavors he après a mirar i a mesurar abans de vestir a la criatura ja que no és sexy un nenet amb mig cul a fora. Ai, quantes coses que no sé encara...
Aquí una foto d'uns quants bodys que m'agraden molt però que ja s'estan transformant en body-tanga, caldrà jubilar-los aviat...:




I, és clar, el nen de vegades em fa saber que els pantalons li van curts, "mira mama com em creixen les cames":



Quina ruïna la roba!

*

dijous, 8 de novembre de 2012

Viatge en avió

Al setembre vam anar a Holanda a veure la família. El Sander tenia 2 mesos i havia d'anar en avió per primera vegada. Els nadons només paguen les taxes fins als 2 anys (uns 30 euros) ja que no ocupen seient, el porten els pares a la falda. Uns dies abans li vam fer el DNI perquè algunes companyies accepten que volin només amb el llibre de família, altres demanen DNI o passaport. Va ser molt divertit fer-li les fotos i fer-li el document. El nen no va signar, evidenment, la funcionària encarregada va escriure tres ratlletes. Molt cuqui el resultat amb la foto en blanc i negre on sembla un homenet tot seriós, el seu nº que l'identificarà sempre i les ratlletes. Ara que ja té DNI també se li pot obrir un compte en un banc, però tal i com està el tema, millor regalar-li una guardiola, per exemple el clàssic porquet de tota la vida.
Uns dies abans vaig estar llegint per internet sobre el tema de l'avió i els nadons. Recomanen donar-li el xumet en enlairar-se i aterrar per evitar algun problema a l'oïda pel canvi de pressió; fàcil.
L'únic que em va atabalar va ser que l'avió estava tan ple que no teníem seients junts, per tant, la criatura i jo vam seure al davant, i el pare i els trastos dues fileres més enrere. La mare que em va matriculaaaar, vaig pensar; sóc el Gary Cooper a Solo ante el peligro!! O pitjor!! Segur que me la lia..., no s'estarà dues hores dormint... Li agafarà gana, o mal de panxa, o calor o mega-caca o plorarà com un boig i els viatgers m'odiaran... La meva cara era un poema. Però tenia el xumet a la mà, súper-important, no l'havia perdut entre bibes i mantetes i robeta i.... Un assistent de vol va venir, tot guiri ell, em va explicar les instruccions en guiri també (el més important: si canvies al nen ni boja llencis el bolquer cagat al vàter que l'embosses i ens la fotem eh?!) i em va lligar el nen amb un cinturonet al meu cinturó de seguretat. Ens vam enlairar, li vaig enxufar l'eina per protegir les orelles i es va adormir! Fantàstiiiic!
El vol va durar 2 hores i mitja (ui ui, que hi havia un trànsit...) durant les quals vaig estar més tibada que un espàrrec intentant que l'angelet no es despertés. Per sort no em vaig contracturar. I vam arribar!
Vam passar molt bons dies allà, malgrat el canvi de temperatura (quin fred i quanta roba se li ha de posar, buf, això de vestir-lo serà un caos a l'hivern...) i vam conèixer el cosinet Lars, i et va conèixer la resta de la família i et van fer una festa.
En tornar vam seure tots tres junts i el papa li va donar el bibe :)
Aquí unes imatges-resum de la seva primera experiència voladora:





*

dijous, 1 de novembre de 2012

Embarassada 3+

Fa un any estàvem a Roma, de pont. Vam anar amb la Trude (germana d'Henrico) i el Gert; era el nostre regal de noces (es van casar a l'abril). Marxàvem dissabte al matí i divendres a la tarda em vaig comprar un test d'embaràs ja que tenia uns dies de retard. Recordo entrar a la farmàcia, demanar un test i la noia que em va atendre preguntar-me de quin tipus. Jo vaig fer cara de figa-flor i li vaig dir "dels que surt negatiu", ella va riure i em va explicar el tema veient que jo estava totalment perduda en el complicat món de pixar en palets. N'hi ha ben diferents: d'una ratlleta, de dos, de creus, de colors, i digitals. Vaig comprar el digital, el més car, però molt útil per a principiants com jo ja que diu en lletres si estàs embarassada o no i de quantes setmanes; perfecte, vaig pensar, tecnologia punta. Com sóc una mica marmota, un cop llegides i païdes les instruccions vaig decidir fer la prova l'endemà al matí, abans d'anar a l'aeroport.
Ens vam llevar d'hora i mig adormida vaig anar al lavabo, vaig deixar l'aparell damunt la taula, em vaig anar a fer un cafetet perquè tenia una son que em moria i llavors, passat els minuts reglamentaris vam mirar què deia. Ostreeees!! (i d'altres paraulotes), vam dir amb ulls com plats, diu "Embarazada 3+"; em vaig despertar de cop i riures, lectures diverses del missatge que havia escrit el meu pipi, més riures, abraçades, dubtes i corrents a acabar de fer la maleta. Au, cap a Roma amb un bombo i mil dubtes.
Em vaig quedar embarassada tan ràpid que encara no sabia res sobre el tema; no tenia ni idea del que m'esperava. Com a símptomes cal dir que només vaig notar molèsties típiques dels dies abans de venir la regla, res més. A Roma van començar a aparèixer més molèsties al baix ventre, sobretot a les tardes. I un cansament infinit. Que bonic...pffff....
Ens vam trobar a l'aeroport romà amb la Trude i el Gert, vam anar cap a l'apartament que teníem reservat i, ai las, la Trude ens treu una ecografia i ens diu que està embarassada de 2 mesos..., què està passant!, les dues prenyades, vaig cridar jo. Per sort, els holandesos no entenen el català... Nosaltres estàvem assimilant la nostra notícia i no els ho vam dir fins l'últim dia del viatge. Més riures i riures.
I així vam fer de turistes, cansament amunt i avall, i alegria pels carres preciosos de la ciutat eterna.


*Algunes fotos del viatget:


- Els futurs papis


- Jo pensant, joder, com m'estan creixent els pits!


- Futurs papis i tiets


- Fent el guiri


- Fent el guiri again


- Foto bonica


*


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...