divendres, 18 abril de 2014

Lele, aigua, bagcos

Que bé s'està de vacances!
No hem marxat aquests dies, però estem aprofitant el solet. Avui hem anat a fer un passeig en bicicleta (en "lele" i amb el "cajco"). Ens hem aturat al port com sempre a mirar els barcos ("bagcos"), l'aigua i hem trobat un vell pescador. El mig-guiri s'ho ha passat molt bé, li encanta rodar, quan ens aturàvem diea "nem, nem". El temps és magnífic tota la setmana. Que segueixi així perquè..., encara és divendres!






*

diumenge, 30 març de 2014

Febrer

Torno amb el calendari cuqui.

Febrer és el mes dels aniversaris: del guiri i meu, entre d'altres de la família i els amics. Per això vaig triar una foto del mini-guiri fent-me un regalet. Però Febrer també és el mes del Carnaval, encara que aquest any ha caigut tard i va començar quan el mes acabava.
Normalment és un mes fred, molt fred, en canvi, aquest ha estat generós i càlid en general, així que ens ha permès fer sortides i passeigs: platja, calçotada i disfresses.

Per tant, no m'he decidit per una foto, sinó per dues, com a resum del mes:


Felicitats mama, felicitats papa!



De calçotada!



Ja s'acaba març, ventós i plujós al final, llàstima perquè va ser magnífic i primaveral abans d'hora. Ara toca abrigar-nos i jugar a casa tot el dia. Plou.


*

dilluns, 24 març de 2014

Taula, cadireta

Els dies passen de pressa i el mig-guiri creix sense pausa. Ja té 20 mesos i aquest cap de setmana li hem comprat una tauleta i una cadireta. Feia dies que ens ho miràvem fins que vam topar amb un conjunt preciós: una taula amb la superfície de guix i un calaix amb rodes a sota per desar de tot. I la cadira, a més, és cuqui i còmoda. Al bitxet li ha encantat tot i ho estrenat de seguida:



Conjunt cuqui


Es mira el nou conjunt i riu molt, li agrada tant! Fins i tot s'hi asseu, 10 segons, però hi seu, com un nen gran; llavors és quan diu Mama senta, senta, que generós ell que ho vol compartir amb la mama, i, esclar, he de posar-me al terra perquè el meu fill no entén, per molt que li repeteixi, que en una cadireta no hi caben dos culs. 
Després vol "dibuixar" i em demana Mama, boli, boli. Evidentment, el guix acaba per terra i, per tant, algun tros es pot veure perfectament blanc enganxat al meu cul.


*

dimecres, 26 febrer de 2014

Calçotada i més

S'està acabant Febrer! I jo sense escriure!
Aquest cap de setmana hem estat molt liats a Can Puttenstein. Dissabte vam anar de calçotada a Balsareny amb uns amiguets de panxa del Sander: la seva primera calçotada. I no, no els va voler tastar, ni un trosset, ni sols ni amb romesco. L'únic que volia era córrer amunt i avall per tot el restaurant amb l'Elna, quin parell de perles:


Faig pose de James Dean
Després del dinar, de les postres, i de fer petar la xerrada, vam estar fora, al camp, tots rupestres fent sobretaula ben sana. Fins i tot vam anar a veure les vaques que tenien els senyors del restaurant La Torre. Moltes vaques, totes molt ocupades menjant i passejant. Així que, sabent com li agrada fer muuuuu al mig-guiri, li pregunto: Sander, què fa la vaca? I em diu ben claret "Peste!". Innegable i rotund. Així que li explico a la criatura de 19 mesos que fan peste per la caca. I ell vinga a repetir peste, peste, cacaaaaa!! Quin èxit...


Sóc la vaca Peste



A casa meva les vaques ja no fan muuuuu. Ahir va sortir un toro per la tele i el mig-guiri tot convençut em crida de nou "Peste, caca!!". I jo li vaig explicar que no era una vaca, que era un toro. I que no feia peste. Però ell es va quedar amb la pudor i la merda enganxades.

Diumenge de nou vam tenir xou. A la tarda vam anar a una festa infantil carnavalera. Li hem comprat al nen una disfressa de pirata molt simpàtica. Però va ser posar-li i començar a cridar "Avall, avall!!", "Noooooo", "Avaaaaaalllll". No li va fer gens de gràcia la roba i em va demanar a crits que li traiés (avall, demana exactament per dir Fora del meu cos roba estúpida i de mala qualitat). Em va costar una estona que s'oblidés del vestit fashion que portava. Però en arribar a la festeta, el primer que va fer va ser treure's l'armilla i llançar-la ben lluny per poder córrer i ballar ben còmode. P.D: el mocador vermell que anava al cap va ser missió impossible des del segon 1. Malgrat no saber ben bé de què anava disfressat ho va passar genial ballant i robant globus a les nenes:


Nena, a bobo!


Ara que comença el Carnaval ja tremolo de pensar en posar-li de nou el tema. A veure si el puc subornar amb galetes o xocolata. Aquest nen anti-disfresses no sembla fill meu.

divendres, 31 gener de 2014

Calendari cuqui

Ui, que se'm passa el mes sense escriure! Massa feina...

Ja van acabar les festes de Nadal (les esperades vacances també), ja he tret la decoració que vaig escampar per tota la casa i per fora la casa (no fa massa dies, no...) i ja hem tornat d'Holanda, esclar. Un altre dia posaré un resum en fotos dels millors moments holandesils.

Avui volia acabar el mes amb una preciosa proposta de calendari personalitzat, una idea que he tret de l'Instagram de la simpàtica Xanelachic. Així que cada mes, abans que s'acabi, triaré la foto que resumeixi el que hem fet i la penjaré aquí.

Avui és l'últim dia del primer més de 2014. El meu Gener:









*

diumenge, 22 desembre de 2013

Bones festes!!

Marxem a Holanda! Molt bones festes i moltíssima felicitat!!

Jinguen bel, jinguen bel, jinguem ol de guei.... nanana nanana na na na na na na naaaa aaaaa!!!!










*Fotos by Gemma Sivill

dijous, 19 desembre de 2013

Temps de Nadal

Ui, tants dies sense escriure...
Final de trimestre, examens, avaluacions, notes... I no parar amb el mig-guiri.
I què ha fet aquests dies? Doncs ha fet 17 mesos i li ha sortit una altra dent, 6 mesos després de les 6 inicials, les úniques que tenia. No són dents punkis ja que el deixen dormir i no es queixa gaire, pobret, però són lentes i puntuals; que compleix mesos el nano, doncs vinga, avui toca una mínim.
També hem comprat un tió, el primer, i l'hem col·locat a la finestra: és temps de Nadal! I això m'agrada, m'agraden els anuncis de perfums, xampús, cremetes, bombons, torrons, cava, joguines..., les pelis nadalenques però sense nens ni gossos a la pantalla, sisplau; m'agraden les nadales, els menjars exagerats, les paradetes amb regals artesans, l'arbre gegant de la plaça de les Neus, els tions enormes escampats per la ciutat, els caganers que adornen les façanes, la pista de gel i sobretot les vacances.
Al mig-guiri també li agrada tot això (l'any passat era massa petit per adonar-se), sobretot la xocolata en forma de torró, de monedes o de qualsevol altre objecte, quin descobriment!
A veure què pensarà dels Reis i del Nadal a Holanda: en res marxem a passar els primers dies festius amb la família d'allà.
De moment, feliços 17 mesos petitó!


Sander i un mega-tió a la plaça de la Vila



Santa Claus de xocolata, que bo!


*

dijous, 21 novembre de 2013

Dies de pluja

El cap de setmana va estar plovent i va continuar dilluns, tres dies de pluja i un bitxet a casa! SOS!
El primer dia que plou tenim paciència i ens entretenim pensant que l'endemà pararà i sortirem. El segon dia ens estirem dels cabells i aprofitem una petita pausa dels núvols per fer un tomb breu i comprar menjar per resistir. El tercer dia estem desesperats, se'ns inunda la casa perquè ha caigut massa aigua (pffff... brrrrr...), avisem uns senyors que ens arreglen el problema, netegem el desastre i a la tarda, per animar-nos, gran idea: i si fem alguna recepta cuqui?
Jo pensava que potser el mig-guiri podria ajudar-me, però no, no no, ell és destructor de mena així que em vaig posar a fer Rosquillas de la Reichel jo sola a la cuina mentre el guiri i el mig-guiri jugaven amb mil peces de Lego escampades per tot el menjador.
No m'apassiona la cuina però com que m'encanten els dolços sempre busco alguna recepta fàcil o original de coques, magdalenes, etc. I vaig buscar-ne una i la vaig adaptar al meu gust. Va quedar genial, el Sander no parava de dir "més més més!!" (Exactament diu "mé mé mé!!" amb una ànsia!). Delicioses:





Però la idea "anem a cuinar junts" encara no em funciona. Deixaré la cuina mama-fill per més endavant.
Per a la propera vegada que plogui tants dies seguits o faci vent o fred o asdfghjk, a veure què m'invento...



*

diumenge, 10 novembre de 2013

Escapada a Olocau

El cap de setmana passat, el llarg, el pont de Tots Sants, vam anar tots 3 a Olocau. Va ser la primera visita del mig-guiri al poble, el poble dels nostres avis, el poble de ma mare, el meu altre estimat poble.
Ens va fer un temps boníssim, em vaig equivocar dient l'últim cop que ja havia arribat el fred, no no, el sol i les temperatures altes (estranyament boges) ens han acompanyat fins avui. Perquè avui fa molt vent i crec que ja, per fi, ha arribat la tardor.
Només arribar es va dedicar a empaitar un gat que menjava feliçment al carrer i ja va ser un no parar en 3 dies intensos. En resum:

- El Sander empaita miaus, jo empaito el Sander.
- El Sander vol destruir tot el que troba per la casa nova, nosaltres posem tan alt i tan lligat com podem tot el que és al seu avast.
- El Sander es menja totes les olives, totes les vegades que prenem alguna cosa.
- El Sander es menja les pedres de la muntanya.
- El Sander es menja les pedres de la Carrasca (on els gronxadors).
- El Sander es menja les pedres de la Font de la Penya.
- El Sander es menja tot el que troba per terra, per exemple, trossos de garrofes.
- Després de tot el dia corrent i menjant pedres, cau rendit i nosaltres darrere.

Ha estat una escapada fantàstica. El resum en imatges:

Vine un moment que ens fem una foto a la Font!



Excursioneta per la muntanya



Una i altra vegada al tobogan!



Menjo pedres



Menjo pedres de nou



Torno a menjar pedres



La mama riu perquè no ha vist que menjo una pedra





*

dimarts, 29 octubre de 2013

1r aniversari del bloc

Definitivament estic a la parra, per què? Perquè se m'ha passat el 1r aniversari del bloc!! Sí, només 6 dies, però és que ja se'm va oblidar el segon aniversari del meu altre bloc, oi oi oi...



Per sentir-me millor vaig a buscar possibles culpables, que no sóc jo, evidentment, encara que de vegades tingui tendències mala-mare i doni a llepar xocolata al mini-guiri o el deixi passejant i jugant pel carrer fins que es faci fosc... Segurament ha estat per culpa de la calor exagerada que ha fet exactament fins ahir, on estem, al Carib o què? Ni panellets ni castanyes he tastat encara, embafen només de mirar-los; això afecta al cervell i directament a la memòria, sí sí. Avui han començat a baixar les temperatures, afortunadament: el cos em diu que oficialment és tardor.
També  pot ser a causa del canvi d'hora i l'adaptació que comporta aquest fet. Però el mig-guiri ni ho ha notat; dissabte el volíem posar a dormir una mica més tard perquè així dormís una mica més, però estava rebentat i va anar a dormir com sempre, a les 9.30. I diumenge es va llevar a les 9, hora nova, o sigui, les 10 per a nosaltres, oh, que bé!!! És igual, a mi sí que m'afecta endarrerir l'hora, ho veig clarament.
Per últim he pensat que pot ser pel cansament (feina, nen, asdfhghj...) o per l'edat (oh noooo!!) per tant, millor que vagi a comprar-me unes vitamines i comenci a menjar cues de panses, ja sabeu per què.
Malgrat tot, felicíssim 1r any petit lekker ding!!






*
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...