divendres, 27 març de 2015

Calçotada i entrepà de pernil




Ja s'acaba la setmana, oiooioi!! Que m'ha passat volaaant! Serà la primavera? Bé, aquí no és gaire primavera excepte per la pluja...
Què hem fet d'interessant aquests dies? Ho tinc claríssim: una calçotada i un entrepà de pernil. Sí, a Ingolstadt he menjat calçots! Els companys d'Audi del guiri n'organitzen una cada any, encarreguen calçots, tomàquets i romesco i ho porten en tràiler camió. Hi havia un munt de catalans amb mono de menjar del bo i guiris de diferents parts del món, parelles, amics i acoplats que pensaven mola una barbacoa. L'únic problema és que van portar mandarines en lloc de tomàquets...

Boníssims!


El mig-guiri no va parar en tot el dia, ni per fer-se la foto de grup es va estar quiet. Només es va aturar per robar joguines, robar xocolata, robar xuxes i aprendre a cremar núvols abans de menjar-se'ls, una porqueria que fan els guiris.

Grupet

Robant un cotxe

Amb el cotxe robat

Cremant núvols

Aprenent a cremar núvols

Cruspint-se un núvol cremat



Vam estar al preciós Baggersee i el dia va ser prou respectuós amb els calçotaires: feia solet en arribar que va trigar exactament 10 minuts en desaparèixer per deixar pas al putu vent fred. Malgrat els pelakos, va ser un dia especial.


Ànecs al Baggersee

Més ànecs
Rondinat perquè no vol fotos

Subornant-lo amb xocolata per fer-nos una foto

Plorant perquè no vol fotos



I ahir ens vam menjar per esmorzar, el mig-guiri i jo, un entrepà de pernilet del que venen per aquí. No és ibèric, per suposat, però ens el cobren com si ho fos. I aquests 80g de pernil ens van durar un sospir... Millor això que res!





*

dijous, 19 març de 2015

Frases de nens (III)





Avui és el dia del pare: felicitats, guiri!

Com a regalet, un pastís de maduixa i més frases del Sander:


- Sander, fa solet, anem al parc? - No, hi ha una mosca. - I què? - La mosca vola i el Sander diu Help, help!


- Mama, treu la música. - Guapo, això no és música només, són els Sonics! - Mama, treu els Sonics.


- Mira mama, Superman porta panyalito. - No, guapo, són calçotets.


- Sander, estàs plorant? Digues-li a la mama per què plores? - Per què plores? - No, no, digues per què... - Per què. (Bucle).



El nom del mig-guiri va creixent. - Com et dius? - Sander Puttenstein Casas Seat Barcelona.



El Sander apareix amb unes calces al cap com si fossin una diadema. - Mira mama, sóc un pilot. Creuo els dits perquè les hagi agafat del calaix.



- De quin color són els ulls de la mama? - Veeeer...mells!! - Hahahaaaaa!! - Hahahaha!!


- Mama, tens un moc. - A on?? - Hahahahahaha!!!! - Hahahaaaa!!



- On està el negre Superman, mama? - El Batman? - Sí, mama, el negre Superman.



Veu a Superwoman per primera vegada: - Oh, mira, Superman-nena!



Li ensenyo una papallona. - Com es diu aquest animalet? - Aquesta és un bitxo.



Li poso les bambes de Spider-man. - Mira mama: Super-Sander!


El Sander vol veure uns dibuixos on surt una noia de color: - Mama, posa la nena marró i la nena blanc.


Veu un ratpenat per primer cop: - Mira mama, un drac negre que vola!


- Mira mama, aquest nen està amb el seu iaio. - Sí! On està el teu iaio, Sander? - A casa de la iaia.



El Sander és elegantíssim fent callar a la gent: - No expliquis, nena.


- Sander, mira quin cotxe més xulo! De quin color és? - És de color brut.



- Vols que et posi la roba de súper-heroi? - No, el Sander no és un súper-heroi. - Ah no, i què ets? - Una galeta.




*

dimarts, 10 març de 2015

Passeig pel Baggersee

Aquest cap de setmana ha fet sol! Sí, sí, el sol existeix a Ingolstadt, jo l'he vist! I què vam fer doncs? Anar a passeig!
Exacte: diumenge, després de trencar-me un queixal esmorzant en-plan-xula i anar corrents a un dentista d'urgència a arreglar el drama on unes feminazis simpàtiques noies em van dir que no reconeixien la targeta de l'assegurança i vaig haver de marxar amb un tros de queixal penjant, vam anar al Baggersee a passejar per la natura i veure els animals mentre intentava que no em fes mal el tros de queixal partit que no havia caigut.
Com el parc és enorme ens vam dirigir a la zona d'animals salvatges, ja que una altra vegada que hi vam anar no els vam veure.




Hi havia de tot: búfals, senglars, cérvols, cabres...








El mig-guiri en sentir, anem al parc? Va cridar síiiiiii!!! I es va passar l'estona preguntant On és el tobogan, mamaaaaaa???





Quan li vam explicar que era el parc dels animalets bonics es va queixar en català, holandès i arameu; va passar de nosaltres i es va posar a caminar a la recerca dels gronxadors.




Quan ens aturàvem a mirar bitxos deia No m'agrada, fan peste, i es tapava el nas mostrant tot el seu rebuig. Quin èxit!




Al final estava cansat de caminar, es va rendir convençut que no hi havia cap tobogan per on llançar-se i va demanar tornar a casa.









Malgrat tot, va ser un matí preciós ple de sol; quin canvi de paisatge i d'humor :)



*

divendres, 6 març de 2015

Adéu febrer, adéu neu


Ai, que ja s'ha acabat febrer fa uns dies i no he actualitzat el calendari cuqui!

Aquí va! Febrer ha estat més fred que mai per a mi aquí, per sort és un mes curt (que se m'ha fet llaaaarg). Adéu febrer, adéu neu!








*


dimecres, 4 març de 2015

Passejant per Regensburg

Aquest cap de setmana hem tingut visita dels sogres i hem aprofitat per fer turisme per Bayern. Divendres va sortir el sol i ens vam animar, però dissabte, quan ens vam llevar, la realitat gris i plujosa ens va baixar els fums. Però tot i així, vam anar a Regensburg, ciutat bonica a uns 80 km d'Ingolstadt.
Vam passejar, dinar, passejar més, berenar i al vespre, cap a casa cansadets.

Arribem i el mig-guiri el primer que fa és perseguir coloms, molt, tots, non-stop!






Trobo una pintada, és txunga? No, diu Nazis fora. Ostres, que encara n'hi ha!


 



Més coloms, a l'atac!




Carrers bonics del centre:







Dinem a un italià i de postres lioneses amb xocolata i nata, nyam!





La catedral és impressionant. Vam passejar per dins però el mig-guiri als dos minuts de silenci i foscor va dir Nem a casa.





Fem un tomb en el bus turístic. El mig-guiri diu que és un tren. Ens fem fotos xorres.






Visitem la famosa pastisseria de la ciutat, la més antiga de tot el país, la primera pastisseria que es va obrir a Alemanya l'any 1686. Es diu Prinzess Confiserie. Vam comprar uns quants bombons, esclar, que estaven mmmmmmmm!!!





Més passeig per carrers bonics:





Passem pels ponts i mirem la ciutat des de l'altre costat. I el Donau:







Per acabar, una botiga amb nom curiós:





Val la pena visitar Regensburg. Per saber-ne més de la ciutat AQUÍ.


*

divendres, 27 febrer de 2015

Pintar-se les ungles

Avui és la primera vegada que li he pintat les ungles al mig-guiri, 4 concretament. Me les estava pintant jo quan ha dit Mama, jo també vull! Per sort he agafat el color vermell i no un blavós o granatós que diu el guiri que són negres, però no ho són.
Li he dit que només li'n pintaria una, però quan s'ha vist tan fashion me n'ha demanat més, Més mama, més! M'he plantat en quatre, dues d'una mà i dues d'una altra.
El mig-guri ja té prou pinta de nena, he pensat, no li calen més accessoris femenins.
Potser algú el veurà i pensarà què fa aquest nen amb les ungles pintades? Jo penso que els nens, si volen, també poden pintar-se-les, per què no?
Tots els jocs haurien de ser unisex. Prou d'etiquetes.

Així hem quedat:












M'he sortit de la ratlla una mica, i tinc les ungles rosegades, però estem cuquis, oi?


*
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...