divendres, 27 febrer de 2015

Pintar-se les ungles

Avui és la primera vegada que li he pintat les ungles al mig-guiri, 4 concretament. Me les estava pintant jo quan ha dit Mama, jo també vull! Per sort he agafat el color vermell i no un blavós o granatós que diu el guiri que són negres, però no ho són.
Li he dit que només li'n pintaria una, però quan s'ha vist tan fashion me n'ha demanat més, Més mama, més! M'he plantat en quatre, dues d'una mà i dues d'una altra.
El mig-guri ja té prou pinta de nena, he pensat, no li calen més accessoris femenins.
Potser algú el veurà i pensarà què fa aquest nen amb les ungles pintades? Jo penso que els nens, si volen, també poden pintar-se-les, per què no?
Tots els jocs haurien de ser unisex. Prou d'etiquetes.

Així hem quedat:












M'he sortit de la ratlla una mica, i tinc les ungles rosegades, però estem cuquis, oi?


*

divendres, 20 febrer de 2015

Carnaval a Ingolstadt

El Carnaval s'ha acabat, i nosaltres, des d'Ingolstadt, ens hem perdut el fantàstic xou de Vilanova. Com en aquesta ciutat són catòlics també tenen Sants i per tant Carnaval; poca cosa, però han fet una mica de celebració per als nens, bàsicament. 
Diumenge feien una festa carnavalera al Stadttheatre, al teatre de la ciutat. Començava a les 14h, així que correm, dinem aviat, li posem la disfressa d'Spiderman al mig-guiri i pitant cap a allà. Hi havia mitja ciutat! Però d'on han sortit tants nens? On s'amaguen durant la setmana?



Entrem a l'enorme sala principal de dos pisos on hi havia musiqueta, taules amb famílies, begudes i menjar. Fem 5 minuts de ballaruga perquè de sobte apareix un pallasso a l'escenari i diu pel micro currywurst, kartofen friteeen, danke, tchuss (o quelcom semblant). Els nens (i pares) es retiren i s'asseuen fent una rotllana. Els meus guiris també, jo, que no pillo res del que diuen, m'apalanco en una cadira porai i els faig una foto.








I entren unes noies, van al centre i es posen a fer uns balls molt cuquis i sincronitzats. Miro al mig-guiri i el veig plorant com una bèstia parda agafat al guiri, que no es pot ni aixecar. M'adono del percal: la música està tan forta que el nen, tot sensible ell, s'ha jinyat viu. Exactament.
Anem al fons de la sala, però el mig-guiri està en mode bucle-destructor de crits i plors. Sortim i anem a baix, on està guarda-roba, una sala ampla on hi ha més nens corrent i saltant. I allà passem una hora. Intentem tornar a la festa però només entrar-hi, el nen crida No m'agradaaaaa! Així que passem 1/2 hora més veient com s'empaiten, al costat dels abrics, uns quants monstres i súper-herois. Aix, aquesta criatura no sembla fill meu!
Aquests dies li he anat ensenyant les poques fotos que vaig poder fer i continua dient: "No m'agrada aquí, la música està MOOOOLT fort!". Què hi farem! La festa, de moment, no està feta per al seu body.


*

diumenge, 15 febrer de 2015

Coca de móres i poma per aniversari guiri

Ahir va ser l'aniversari del guiri i per celebrar-ho, a banda del regalets, el mig-guiri i jo vam fer una pastís, bé, una coca en realitat, que és més senzill de fer ;)

Boníssima!
                                              


És una coca de fruites una mica inventada: vaig posar les fruites que tenia per casa, o sigui, móres i poma. Va quedar boníssima, va durar un sospir!
La vaig fer la nit abans, i com es va refredar de pressa la vam tastar una miqueeeeta de postres després de sopar. Ahir al matí ens la vam acabar per esmorzar, slurp!

Nyam, nyam!

Guiri i mig-guiri bufant les espelmes :)


La recepta és d'allò més fàcil:

Ingredients:
. fruita (jo vaig posar un grapat de móres i mitja poma grossa; es pot fer també amb taronja, llimona, maduixes, etc; el que es tingui per casa o el que més t'agradi).
. 250 g de sucre
. 3 ous
. 70 ml d'oli de gira-sol 
. 170 g de farina
. 1 sobre de llevat

- Elaboració:
. Es renta, es pela (si cal) i es talla la fruita. Es posa en un recipient amb els ous, el sucre i l'oli. Es bat amb la minipímer.




. Després s'afegeix la farina i el llevat. Es barreja tot molt bé.




. Us cop tot ben integrat, es posa al motlle, prèviament engreixat i enfarinat.



. El forn es pre-calenta a 180º dalt i baix. Quan es posa la coca, només calor abaix.
. Es cou durant 30 minuts.



. Es deixa refredar, es desmotlla i a menjar!

Aquesta és la pinta que feia la coca de móres i poma; el mig-guiri no podia esperar ni a que fes la foto, hihi!



Boníssima i esponjosa!




*

dimecres, 11 febrer de 2015

Trineu i al carrer





Aquest cap de setmana ha fet tant de fred i ha nevat tant que vam anar a comprar un trineu (de plàstic) i cap al carrer. Calia agafar trineu o esquís per poder sortir de casa. Així estava el carrer dissabte i diumenge:




La màquina que neteja els carrers passava com una boja inútilment, la neu no va parar de caure.

Així estava el mig-guiri al parc:









Era la primera vegada que el mig-guiri hi pujava i s'ho va passar pipa, deia "Més, més", encara que al principi no veia clar això de seure i agafar velocitat. Jo tampoc; de fet, ni ho vaig provar: estava tan congelada i fins la figa farta de neu i fred! El guiri sí, non-stop amb el nen, hihi!


video




Aix, com són els meus guiris!



video



*

divendres, 6 febrer de 2015

Garabatisse, roba amb personalitat


El Sander té uns leggins nous preciosos: va ser amor a primera vista. Són de Garabatisse, una botiga que m'encanta. 
Són de dos colors, blau per davant i gris per darrera, i amb la goma groga. A més tenen els dibuixets per ambdós costats.


Jugant

Detall



- Qui són Garabatisse?
Són una empresa petita i familiar de Barcelona que fan roba còmoda, artística, especial, divertida, dissenyada per ells mateixos, per Leo (pare) i pels seus fills.

- On fan les peces?
A Portugal, on treballen molt bé el cotó. Les seves samarretes són 95% cotó i 5% licra. Així que les peces són de bona qualitat i tacte suau.

- Talles?
Les samarretes (de màniga curta i de llarga) estan disponibles des dels 6 mesos fins als 5 anys. Els leggins dels 6 mesos als 3 anys.

Alguns models de samarretes



- On comprar?
No venen a cap botiga física, així que la comanda es fa online.
Si us ha agradat i els voleu conèixer millor i xafardejar, podeu consultar a més de la seva botiga a Instagram, Facebook i a Tumblr, on tenen un blog.

El Sander està així de guapo amb els leggings i juga comodíssim:


Ara què agafo?

Hola, mama!

Ballant

Amb la moto

Non-stop           

Jugant més


Moltíssima sort amb el vostre preciós projecte!


*


dilluns, 2 febrer de 2015

La nena i la guilla




Avui vull parlar d'una pel·lícula que vaig veure fa poc a la tele d'aquí que es titulava, amb traducció literal de l'alemany, "La nena i la guilla". 
A mi les pel·lícules amb nens o animals em refoten no m'agraden gens, imagineu-vos una amb tots dos ingredients i a sobre en fotut alemany. Però, mira per on, aquesta em va encantar! Era un diumenge fred a la tarda, em vaig tirar al sofà a fer zàping sabent del cert que no entendria ni un putu canal, però jo vinga a fer zàping com si estigués a casa. I llavors comença una peli sense gairebé diàlegs, amb una fotografia preciosa (no em canso de mirar-la) i una història entranyable que vaig entendre perfectament: una nena troba una guilla al bosc i es fan amics íntims entre diverses aventures; no us desvetllo més.
És ideal per veure-la amb nens, llàstima que el mig-guiri estigués fent la migdiada: hi ha missatge (gairebé filosòfic, diria jo), és emotiva, la natura que apareix és increïble i la protagonista i l'animalet són maquíssims:










En castellà es va traduir per "Una amistad inolvidable" i té aquesta fitxa tècnica:

Títol original: Le renard et l’enfant
Direcció: Luc Jacquet
País: França
Any: 2007.
Duració: 92 min. 
Gènere: Aventures, familiar.
Interpretació: Bertille Noël-Bruneau.
Distribuidora: Wanda Visión. 
Estrena a Espanya: 7 novembre 2008.


Els temes principals que tracta són l'amistat, la protecció, la diferència, l'adaptació, l'amor, la bellesa de la natura i les emocions.
El meu fragment preferit és quan la nena es queda adormida al bosc i la guilla se li apropa, es queda al seu costat i quan es desperta, i la veu, es deixa acariciar per primera vegada. En aquell moment es fan inseparables.

No és una pel·lícula Disney, és una peli que m'agrada.

El tràiler:






*

dissabte, 31 gener de 2015

Adéu Gener

Avui acaba Gener, un mes fred, gelat a Ingolstadt. El vam començar a Vilanova amb solet però en tornar cap aquí ens hem afartat de neu.
El mig-guiri l'ha pogut veure per primera vegada, per segona, per tercera... Ha quedat ben servit.

                 



Avui començo el calendari cuqui 2015, adéu Gener:





*

dimecres, 28 gener de 2015

Dies de neu

A Ingolstadt neva a l'hivern, neva molts dies, neva molt, neva massa. Què fem aquí els dies de neu? Si la temperatura és molt baixa o en cau massa, ens quedem a casa, quin remei! Si no fa vent i para una estona, anem a comprar, passejar o a jugar al parc.

Ahir va ser dia de parc, encara que ens va nevar a sobre i vam haver de marxar. Malgrat el fred vam passar-ho bé. El primer contacte tàctil del mig-guiri amb la neu no va ser gaire positiu, però al final es van fer amics i no volia marxar, típic. 

La roba per poder jugar amb neu és nova, per sort ho he comprat tot de rebaixes a H&M, el mono valia 60 euros i em va quedar per 45, i el gorro i els guants només 2 euros cadascun.

Això és el que ens vam trobar:



En arribar el parc tenia aquesta pinta


Cap als gronxadors


La neu està molt freda


Amunt!


Uf, molta neu



És divertit!


Hola mama!


Campió!


La neu s'enganxa als guants


Fora, neu


Així millor


Aquí també està ple de neu


Cara de fred


Jugant amb la neu, passant de la mama


Selfie mama i Sander


*



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...