diumenge, 28 de febrer de 2016

Sobre pètals de rosa

Bé, com els virus van i vénen i estem una setmana molt bé i a la següent tornem al cole i arrepleguem el que sigui que estigui de moda aquells dies, doncs ara ens ha vingut a visitar..., tatxan tatxan..., la senyora varicel·la! Oeoeoeeee!! Així que des d'ahir a la tarda, oficialment estem malalts i a casa.

Per això avui torno a rescatar les frases del Sander, les frases de nen, però abans no vull deixar escapar la que em va escriure ahir la pediatra quan li vaig preguntar per whats per confirmar que aquells puntets eren granets de varicel·la; com que ella és, com jo, poeta, va dir-me: "¿Son como gotas de rocío sobre pétalos de rosa?"
Em va estabornir en segon i mig i seduir amb aquesta comparació;llavors li vaig dir a tot que sí, sóc una dona fàcil. Però, per si de cas m'havia deixat endur per les figures retòriques, li vaig enviar una foto. Visca les pediatres poetes, coi!

I ara, algunes perles que m'ha anat deixant el mig-guiri:

–Mama, li vull dir a la Rita que l'estime.
*


–Mama, vull un altre Danonino. –Una altre no que et farà mal la panxa. – Sí, sisplau, i no li diem a la iaia.
*


–Mama, quin soroll fan els núvols?
*


–Mama, et dono una sorpresa! Tanca els ulls, la boca i el nas.
*


-Ets la màquina de petons, mama?
*


–Mama, no he vist cap dinosaure a la botiga d'animals.
*


–Si bec aigua no puc parlar.
*


–La mama té tot: cames, peus, rinrín...
*


-Tranquil·la, mama, no estàs perfecta. (Em treu la pinça del cabell) -Ara, sí, perfecta.
*



-Les marietes són bitxos. -Però són bitxos macos, no? -No, són marranos.
*


-Fa vent mama! M'encanta el vent! Vull anar a mirar el vent.
*


-Mama, tapa't el nas! -Per què? -Perquè m'he tirat un petorro.
*


Passa una velleta a poc a poc: -Mama, aquesta senyora té poca pila.
*


Veiem com una noia aparca la moto i es treu el casc. Sander: -Mira, mama, un power ranger!


*



dimarts, 19 de gener de 2016

I desembre


Que ja estem al 2016, m'han recordat en veure el ritme caribeny que porto amb el calendari cuqui. Ho sé! Però encara vaig per desembre, mes dels virus, de poc fred encara, d'entrada a l'hivern, de vacances, de relax, de viatges...
El millor la trobada i els jocs dels cosinets. Tenien moltes ganes de jugar plegats. Són tan guiris ells!
Desembre fred i divertit a Holanda.


*

diumenge, 17 de gener de 2016

I novembre


Són molts dies sense passar per aquí: virus, feina, viatges, més virus, virus per a tots non-stop. És per l'hivern i sobretot per començar l'escola, així que toca tenir més pacièèèènnnciaaaaa...
Segueixo amb el calendari cuqui i aquesta foto d'un passeig per la platja una tarda de novembre. Va ser molt suau novembre i l'hivern, fins ara, també.

Una tarda qualsevol el mig-guiri jugant a la platja.


*

diumenge, 29 de novembre de 2015

Octubre càlid


Ai que acaba novembre i encara no havia fet la foto del mes per octubre!
Entre feina i virus no hem parat.
Però octubre va ser càlid i actiu: aquí una mostra del non-stop del mig-guiri, tan amant dels tractors que no en deixa escapar ni un!
És la festa sorpresa del tio Kankel, encara que la sorpresa se la van endur els nens en veure aquesta bèstia parda aparcada al pati. Tots a dins!



*

diumenge, 18 d’octubre de 2015

Setembre s'endú l'estiu


Setembre va entrar ple de novetats: 1. Tornada a la feina després d'un any porai, 2. Fi de la vidorra-vacacional-quasi-infinita del mig-guiri, doncs ha començat el cole, 3. Descobriment fantàstic d'un llit elàstic a la platja que ens està costant un ronyó (2,5 euracos el salt, vull dir, els minutets de salts).
Ja ha passat octubre i ens estem acostumant a una nova rutina. Encara se'm fa estrany tornar a casa i no veure'l jugant per terra o córrer cap a mi per rebre'm de la feina amb una abraçada gegant. Per sort algun dia tinc poques classes i encara ho puc gaudir.
Octubre ja és aquí fa dies i s'ha endut l'estiu. D'aquí res canviaran l'hora i asdfghjk...!!
Adéu estiu, adéu setembre!




*

dimecres, 30 de setembre de 2015

Una nova etapa


Acaba setembre, el mes on comença un nou curs, una nova dieta, una nova col·lecció de fascicles i una nova estació amb refredats inclosos.
El mig-guiri ha començat una nova etapa: el cole, oioioi!! És la primera vegada que hi va, no ha trepitjat cap llar d'infants ni ludoteca perquè ell és així com natural i de tobogans i sempre demana anar al parc. Li ha agradat molt anar-hi; de fet és quelcom semblant a l'ideal infantil: joguines i amics. Llàstima que la segona setmana ja han atacat els virus i s'ha quedat a casa uns dies. Previsible. Típic. 
Jo m'imaginava que li agradaria però després d'estar un any tot happy amb la mama a Ingolstadt, podria haver reaccionat diferent. Espero que segueixi tan animat i feliç durant molt i molt de temps.
Ja ets tot un homenet, Sander. Estem molt orgullosos de tu.






*

divendres, 11 de setembre de 2015

Adéu, agost


El mes més típic de les vacances ens va passar volant! Va tornar el guiri, el mig-guiri va tornar a dormir bé, ens vam escapar una setmana al Delta, a la caseta del fusa, com diu el nen, vam suar, vam jugar, ens vam banyar, vam fer castells de sorra i en acabar el mes va acabar el relax.
Per què ets tant curt, agost?

Per al calendari cuqui, he triat una imatge d'una tarda a la platja al Delta que resumeix molt bé tot allò que hem fet: descansar.

Fins aviat, mes estimat!






*

diumenge, 6 de setembre de 2015

Petons vermells


Al mig-guiri li encanten els petons. Sempre l'estic petonejant, muaks muaks muaks, més mama.
De vegades li'n faig amb els llavis pintats, muaks muaks i més muaks.





Tot són riures i felicitat.






Fins que es veu al mirall....






Al meu nen no li agraden els petons vermells ;)


*

dilluns, 17 d’agost de 2015

Juliol

Vaig tard amb el calendari! Vaig taaaaaaard publicant!!
Ja estem tots a casa, toca centrar-nos ;)
Juliol ha estat ple de tardes al parc. Li encanta!!
Juliol és el seu mes.



*

dijous, 9 de juliol de 2015

Frases de nens (IV)


Ja estem a Vilanova i després d'uns dies de pausa necessària mentre esperem que torni el guiri, unes frases del mig-guiri:


Al parc una àvia avisa al nét dient-li Ojo, Ojo! El Sander juga amb ell i quan marxa em diu: On està Ojo?


Em cau el mòbil i s'esquerda mil la pantalla. Petons i: -No et preocupis mama, no passa res. Demà anem a comprar un altre.


Mirant l'ovella Shaun: -Mira, aquest no porta roba, porta pelitos.


-Mama, avui és el meu cumple i farem una festa. -Sander, avui no és. -Sí és, fem aquella festa que m'agrada?


-Vinga, Sander! -Un moment que estic pensant una cosa.


-El sofà és un tonto! M'ha fet un cop!


-Encara plou, no podrem anar al parc avui. -Tranquil·la, mama, no passa res.



-Aaaaii, mama, una aranya! -No passa res, mira, ho veus? Com és l'aranya? -És amiga de la papallona.


-És impossible aquest casco! Sander posant-se sol el casc de la bici. Em pixo!


-És de nit! No és de dia!


M'agafa els cabells, me'ls posa sota el nas i diu: -Ara la mama és un senyor.



-Per què fa soroll el rinrín de la mama?


-Ironman té uns ullets guapos.


-La mama és una princesa. I la mama també és mama.


-On estàs, Sander?? -Aquí!


-Mama, està guapo Ingolstadt.


-Mama, el dinar no va al cul, va al Rin-Rin!


-Tinc fred, tinc calor! -Què tens, fred o calor? -Estic bé, mama.


-Mama, vaig a salvar el planeta. -Ok, no vinguis tard.


-Spider-man té una roba xuli i la Masa té uns pantalons trencats.


-Mama, pinta't la boca blau.



-Mama, balla més fort!


-Mama, jo vull dinar porai.


-Som amics, mami?


-La mama és un listo! La màgia de pensar que els pares ho saben tot.


Surt un anunci de la Barbie amb un vestit ample que s'infla com una capa: -Mira mama, Supermanbarbie!






*

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...