Mudar-se

Mudar-se és una feinada i molt desagraïda. A sobre, fer-ho amb un nen petit és un no-s'acaba-mai-aquest-caos. 

Diumenge passat va ser el dia, per fi; obres acabades, tot pintadet, caixes plenes, anem cap a la casa nova, sí! Vam fer viatges durant tot el dia i no ens vam acabar la mudança perquè ara som 3 i els trastos s'han multiplicat: bressol, parc, trona, joguines, plats, menjar de nadó, màquina per fer el menjar del nadó, roba del nadó, cotxet, banyera, xampú, colònia, esponja, crema per al culet, pitets... Una llista inacabable...

Al matí, després d'esmorzar el nen va marxar amb ma mare perquè nosaltres poguéssim buidar el pis. I no el vam recollir fins la tarda, tots dos cansats, rendits, destrossats i encara amb coses per traslladar. Ja ho farem a poc a poc.

La primera nit el mig-guiri es va despertar plorant a quarts de 3...Uf quina soooon..., va trigar mitja hora en calmar-se i tornar a adormir-se. Amb 10 mesos és petit per entendre el que se li diu, però ja comprèn tot el que passa al seu voltant i se n'adona dels canvis: aquella no era la seva habitació. La segona nit va dormir millor, sense despertar-se; la tercera va "cantar" a quarts de cinc i avui ha tornat a dormir sense plorar. Afortunadament els nens petits s'acostumen de seguida als canvis.

El que li ha encantat de la casa nova és que té un munt d'espai per gatejar i fer passets. I l'hem pogut gravar explorant els nous espais:

Els propers dies estarem amunt i avall amb les caixes que ens falten, netejant, omplint armaris, buscant, buscant molt perquè misteriosament desapareixen coses, i gaudint de la casa que tant ens ha costat. Estic baldada, ja no em mudo mai més!

*

Comprar amb nen

Anar al súper sola amb el nen dins el cotxet i agafar un dels cistells per omplir amb el que necessites no és cosa fàcil. Ho he fet unes quantes vegades, encara que intento només agafar allò imprescindible, allò que pugui portar a la mà o el nen pugui aguantar amb les seves manetes, com jugant, per no desesperar-me. Però l'altre dia vaig apurar amb el menjar i necessitava comprar més, per tant, carret, cotxet, nen i una servidora vam estar maniobrant pel súper. I esclar vaig ensopegar amb tot de complicacions: vaig topar amb un senyor gran que anava a pas de tortuga i no deixava avançar-se pels passadissos, una nena empanada amb el mòbil enmig dels estands de fruita i verdura, dues amigues xerrant de la vida i tapant qualsevol forat per on colar-me, i evidentment més cotxets que vaig haver d'esquivar amb una mà al meu cotxet i l'altra al carret. Increïble, vaig estar dient cada 2 segons, perdona, em deixes passar?, perdona, et pots apartar?, perdona, que t'he donat un cop, disculpi que quasi l'atropello... No és gens fàcil conduir 2 carrets alhora! I entre els múltiples obstacles i la calor que ha fet ja aquests dies, vaig començar a suar i a pensar que si trobava una altra persona barrant-me el pas me l'emportava pel davant. Però vaig poder arribar a la caixa sense cap incident i a punt de posar-me a cridar per què cony no poseu JA l'aire condicionat!

I avui ens mudem, per fi, i amb tants trastos i trastets i una criatura serà més complicat que conduir amb les dues mans ocupades pel súper. Relax.

El lavabo vermell

*

10 mesos

Avui el mig-guiri ha fet 10 mesos i ho ha celebrat despertant-se a les 7.10, i per què??? Perquè avui la mama entrava a treballar més tard i podia dormir. És així. El cap de setmana i els dies que començo més tard el nen fa el show ben aviat, és a dir, es desperta, s'agafa als barrots del llit, s'aixeca i brama com un boig com dient, eiii estic aquí, traieu-me d'aquesta gàbia ja!!

Dilluns passat es va despertar a les 9.30, quina alegria més curta! Només va ser la il·lusió d'un dia... Però el perdono perquè avui era un dia especial per a ell i perquè ahir em va regalar unes floretes cuquis per celebrar el meu primer dia de la mare:

Floretes maques com la mama

Felicitats mama! Té floretes!

Gràcies, mua mua!

I ara que fa una estona que dorm, millor que tanqui l'ordinador, sopi i me'n vagi al llit perquè demà sí que em llevo ben aviat i mai se sap si el perla voldrà desitjar-me un bon dia de treball i es despertarà encara abans que jo. Bona nit!

*

Súper-poders

Avui és el dia de la mare, el meu primer dia de la mare. És estrany perquè fins ara era el dia de la meva mare, no el meu. No l'he celebrat mai aquest dia perquè em sembla molt comercial, només cal mirar la tele aquests dies i veureu que sembla Nadal amb tants anuncis de perfums. No està l'economia per a tantes festes.

Però avui és el dia de la mare, i aquest any sóc jo la mare. I tinc aquesta polsera bonica que diu Jo sóc mare, i tu quins súper-poders tens?

Estic d'acord: per ser mare i treballadora alhora s'han de tenir alguns súper-poders, d'altra regnaria el caos.

Avui és el meu primer dia de la mare. I demà el petit lekker ding fa ja 10 mesos, com corre el temps!

La llimona mola!

*

Visita familiar

La setmana passada vam tenir visita d'Holanda: van venir els avis, els tiets i el cosinet Lars. Era el primer cop que venia el petit i tenia ganes de passejar i veure la platja per primer cop. Però van enganxar els dies de pluja, els pitjors dies de l'any...!

El cosinet és molt eixerit i s'agafava ell sol el paraigües, sí, amb 10 mesos ja és autònom.

Fred, pluja i jo treballant. Cada dia igual. I ells pobres avorrits a l'apartament que tenien i queixant-se perquè no semblava Espanya, però és que aquí també plou, deia jo, abril lluvias mil i altres tòpics vaig estar repetint en català, castellà i anglès, perquè no sé holandès.

Pocs passejos i visites, però sí que vam fer dinarets, sopars no perquè l'horari holandès és molt txungo:

Ells com 2 homenets cruspint-s'ho tot.

I van poder jugar i abraçar-se entre pluja i plugeta com dos bons cosins:

Quina llàstima el temps perquè ens vam quedar mirant la platja a distància amb les samarretes, sandàlies i pantalons curts ben amagats.

*

Primer Sant Jordi

El dimarts va ser Sant Jordi, el primer del petit lekker ding.

Va fer un dia esplèndid, la Rambla estava plena de parades i de gent.
He fet un resum en imatges del dia:

1. La meva rosa, a les 7 del matí, que matinera! Vaig anar a treballar ben animada. De camí a la feina veig que ja munten les paradetes. 

2. Quan plego i vaig a buscar al Sander em regala una rosa que prèviament li he deixat (la que ens han regalat a l'insti a totes les profes). Li he tret després d'uns quants cops, abans que la matés.

3. A la tarda, tots tres de passeig per la Rambla. Busquem un llibre per regalar-li al mini-guiri, el seu primer llibre de Sant Jordi.

4. Triem un llibre amb rodes, El camió i els seus amics, i sembla que li agrada: el mira, li dóna tombs, el llepa, l'obre el tanca i quan es cansa el llença al terra. Sí, li ha encantat.

5. També comprem una galeta decorada amb un drac. A casa, quan estem els dos sols i el nen dorm, ens la cruspim. Boníssima. Preciós 1r Sant Jordi.

*

Sopars

Aquesta nit li he fet sopar al mig-guiri per primera vegada, i què vol dir això?, que no sopava fins ara? Sí, fins ara sopava farinetes de cereals, però a partir dels 9 mesos (segons pediatra) ja poden menjar plats de sòlids com al migdia. S'introdueix a poc a poc, es prova amb sopa o verdures, i després la llet que encara és l'aliment bàsic.

Jo avui li he fet crema de carabassa, i després llet amb cereals amb el bibe:

Quina pinta! Slurp!

Com el nano és un fartó doncs s'ho ha cruspit tot en 5 segons i a sobre em remugava mentre li feia el bibe com volent dir, vinga mama que tinc una gaaaana!

A veure com passa la nit, suposo que bé perquè ha caigut rendit amb la panxa ben plena. 

Ara li aniré alternant els cereals amb els sòlids fins a l'any. Un altre dia m'esplaiaré amb el tema del menjar, ara me'n vaig a descansar que avui m'he passat el dia a la cuina fent dinars i sopars, després de treballar, esclar. Ja sabeu, mama súper-lerda.

*Nota mental: recordar que demà, en algun moment del dia, farà caca taronja, molt. No m'he de sorprendre.

*

Tornar a la feina

Ja fa 2 setmanes que he tornat a la feina, és la primera vegada que treballo des que sóc mare. El primer dia va ser una mica estrany, llevar-me més d'hora, marxar sense el mig-guiri i començar en un Institut nou. Estava a la feina i tenia el cap a casa, però quan vaig arribar a casa tenia el cap a la feina. *Nota mental: aprendre a posar la ment en blanc.

Quan va acabar la jornada vaig anar volant cap a casa com una gasela enamorada per petonejar el nen. Però oh sorpresa, quan el petitó em va veure em va girar la cara i em va estar ignorant (castigant) més de mitja hora. Fins i tot el vaig agafar en braços amb el meu millor somriure i res, es va posar a plorar deixant-me ben clar el seu rebuig i cabreig per haver desaparegut tantes hores... *Nota mental: aprendre a subornar.

El segon dia ja em va perdonar, segurament perquè quan es va despertar encara estava a casa ja que entrava més tard i vaig estar fent-li la pilota com una boja. 

El tercer da vaig trucar a l'hora del pati a veure com anava tot i oh gran error, ma mare va apropar-li el mòbil perquè em sentís la veu i es va posar a plorar com un animal. *Nota mental: no trucar.

Ara em rep tan feliç i content com sempre, ja s'ha acostumat a les meves "escapades" i els avis el cuiden perfectament. *Nota mental: intentar gaudir de la feina.

He de dir que no vaig plorar el primer dia, moltes mares em deien que em passaria, però ja tenia molt assumit que tornava a la feina, de fet vaig estar fent compte enrere durant uns quants dies. Em feia una mandra infinita deixar el mini-guiri i tornar a agafar el ritme en un centre nou, aprendre els noms dels companys, dels alumnes, on és tot, les normes... Ara que ja ho tinc controlat la mandra ha marxat però em sembla que el nen amb 9 mesos acabats de fer és molt petit per estar tantes hores sense els pares. Alguns diuen que és bo tornar a la feina per desconnectar i relacionar-te amb d'altres adults. I jo dic que això també ho pots fer al gimnàs o sopant porai amb els amics; com ens han enganyat amb això dels fills i treballar alhora, superwomans, diuen; supertontes, opino.

Ah, torno a portar rellotge després d'un any. Fins ara el ritme me'l marcava el Sander.

Mama, vine!

*

Barreta màgica

Fa poc he descobert un producte molt útil, es diu barreta màgica i és fantàstica per als cops.

El Sander ja gateja i no para d'agafar-se a tot arreu per aixecar-se, després es deixa anar i cau de cul, gairebé sempre. De vegades el cap és pres per la força de la gravetat i toca abans a terra. Llavors toca plorar una mica. I si hi ha alguna banya al front és el moment de treure i aplicar la barreta màgica:

Té aquest aspecte, un stick suau fet d'arnica. El nom és Arnidol i el vaig comprar a la farmàcia fa unes setmanes, exactament el darrer dia que el mini-guiri va utilitzar l'hamaca: estava lligat i com li encanta llançar-ho tot i anar-hi darrere doncs va llançar un tros de bastonet de pa i en voler agafar-lo de terra, tossut ell perquè estava massa lluny, va caure de cap i l'hamaca al darrera, o sigui, al damunt. Jo, tota ignorant, vaig anar a la farmàcia i vaig demanar alguna-cosa-per-la-banya-aquesta-de-color-blau-que-li-està-florint-al-front. I em van donar això. L'hamaca va passar a millor vida, en un contenidor.

Es veu que és molt conegut aquest producte, però jo no pensava que els cops arribarien tan aviat, per tant no tenia ni idea de com curar-li. M'ha agradat molt perquè de seguida li va desaparèixer el cop. Em van dir que li'n posés 3 cops al dia; ho vaig usar menys i perfecte igualment. El mini-guiri va poder lluir front l'endemà.

La capsa és així i hi diu "la barrita màgica natural", "refrescan y reconfortan rápidamente":

Quan jo era petita ens posaven una mica d'aigua als cops, i a les ferides Mercromina, però ara aquesta està prohibidíssima perquè porta mercuri, ja veus la quantitat que et deu entrar a l'organisme...mortaaaaaal!!  Eren els '80 i a mi m'encantava portar els genolls amb crostes vermelles.

Ara tenim tota mena de productes sans, naturals i eficaços com aquest. Fins que d'aquí 30 anys potser descobreixin que l'arnica és una planta tòxica. 

*

La mona

Diumenge passat el petit lekker ding va tenir la seva primera mona. Al matí va venir el padrí (mon germà) amb una sara fantàstica. Com el mig-guiri encara no pot menjar pastissos, aquest any l'ha triat una servidora, i va ser una sara, la meva preferida.

A més jo també vaig tenir la meva, per tant no em puc queixar: he estat menjant pastís cada dia per esmorzar, sara per berenar, sara de postres, sara per picar, pastís per al meu body serrà fins que s'han acabat totes dues...el cel existeix! Crec que aquesta setmana no he rebentat de miracle.

Al Sander li va encantar, va potinejar les plomes, els ous de xocolata, tot el que se li va posar a l'abast.

I nosaltres vam riure molt, vam fer-li fotos de la seva primera mona amb el padrinet, i li vam deixar llepar-ho tot una mica:

Què és això?!?!                      

Vull destruir la ploma aquesta

*

Què em dónes papa?

Gràcies tiet! Ara anem a jugar!