dissabte, 18 abril de 2015

Març

Març va acabar enmig de vacances i gairebé se'm passa el calendari cuqui.

Adéu, març!








*

divendres, 17 abril de 2015

Vacances de setmana santa


Ja estem a la rutina ingolstalera de nou. Sembla mentida però hem tingut 4 dies seguits de sol i bones temperatures, així que els hem aprofitat bé. Però el millor ha estat la setmana santa, les vacances a casa. Sol i calor de debò. Abans, però, van venir a visitar-nos la Iolanda i la Cinta, i la pluja i el vent. El que vam fer, a més de visitar Munic i ser guiris cuquis és fumar xixa i beure cóctels mentre ens posàvem al dia de xafarderies top secret per decret llei.
El que vam fer a Vilanova es pot escriure:
- El primer i més important que vam fer va ser anar a comprar perquè la nevera feia pena i eco, i veure a la família i els amics per jugar sense pausa.






- Després vam prendre el sol al pati de casa, a la terrassa, a l'altre pati, al carrer, a les places, a la platja...



- Llavors ens vam escapar a fer coses de grans: teatre, Mar i cel (resum de com va anar AQUÍ), passeig per Barcelona i sopar a la plaça Reial, com dos guiris, vaja.







- Vam portar al Sander a fer el drama de l'any, l'espectacle del nen de l'exorcista, és a dir, a la pelu. Ja li tocava fa mesos, de fet li arreglo jo quan puc i com puc; sé que el porta massa llarg quan la gent pel carrer em diu, en tots els idiomes, quina nena més maca.

- Després de la pelu va venir un dia dolcet, la mona! Súper-padrinet li'n va fer una de xocolata que entre el guiri i el mig-guiri va durar un sospir. Sort que jo també en tenia una perquè la de xocolata només la vaig ensumar.











- Dilluns de Pasqua vam fer calçotada a casa amb els amics. Més sol, més de tot.






- El Sander i la Rita s'ho van passar pipa menjant patates i jugant dalt i baix.








- L'endemà vam fer una altra calçotada amb els sogres, per què? Perquè ens va sobrar de tot! Vinga, non-stop!





Aix, que bé ho vam passar!
I ara què? Doncs ara està plovent i pedregant a Ingolstadt. Primavera ingolstalera.


*

divendres, 27 març de 2015

Calçotada i entrepà de pernil




Ja s'acaba la setmana, oiooioi!! Que m'ha passat volaaant! Serà la primavera? Bé, aquí no és gaire primavera excepte per la pluja...
Què hem fet d'interessant aquests dies? Ho tinc claríssim: una calçotada i un entrepà de pernil. Sí, a Ingolstadt he menjat calçots! Els companys d'Audi del guiri n'organitzen una cada any, encarreguen calçots, tomàquets i romesco i ho porten en tràiler camió. Hi havia un munt de catalans amb mono de menjar del bo i guiris de diferents parts del món, parelles, amics i acoplats que pensaven mola una barbacoa. L'únic problema és que van portar mandarines en lloc de tomàquets...

Boníssims!


El mig-guiri no va parar en tot el dia, ni per fer-se la foto de grup es va estar quiet. Només es va aturar per robar joguines, robar xocolata, robar xuxes i aprendre a cremar núvols abans de menjar-se'ls, una porqueria que fan els guiris.

Grupet

Robant un cotxe

Amb el cotxe robat

Cremant núvols

Aprenent a cremar núvols

Cruspint-se un núvol cremat



Vam estar al preciós Baggersee i el dia va ser prou respectuós amb els calçotaires: feia solet en arribar que va trigar exactament 10 minuts en desaparèixer per deixar pas al putu vent fred. Malgrat els pelakos, va ser un dia especial.


Ànecs al Baggersee

Més ànecs
Rondinat perquè no vol fotos

Subornant-lo amb xocolata per fer-nos una foto

Plorant perquè no vol fotos



I ahir ens vam menjar per esmorzar, el mig-guiri i jo, un entrepà de pernilet del que venen per aquí. No és ibèric, per suposat, però ens el cobren com si ho fos. I aquests 80g de pernil ens van durar un sospir... Millor això que res!





*

dijous, 19 març de 2015

Frases de nens (III)





Avui és el dia del pare: felicitats, guiri!

Com a regalet, un pastís de maduixa i més frases del Sander:


- Sander, fa solet, anem al parc? - No, hi ha una mosca. - I què? - La mosca vola i el Sander diu Help, help!


- Mama, treu la música. - Guapo, això no és música només, són els Sonics! - Mama, treu els Sonics.


- Mira mama, Superman porta panyalito. - No, guapo, són calçotets.


- Sander, estàs plorant? Digues-li a la mama per què plores? - Per què plores? - No, no, digues per què... - Per què. (Bucle).



El nom del mig-guiri va creixent. - Com et dius? - Sander Puttenstein Casas Seat Barcelona.



El Sander apareix amb unes calces al cap com si fossin una diadema. - Mira mama, sóc un pilot. Creuo els dits perquè les hagi agafat del calaix.



- De quin color són els ulls de la mama? - Veeeer...mells!! - Hahahaaaaa!! - Hahahaha!!


- Mama, tens un moc. - A on?? - Hahahahahaha!!!! - Hahahaaaa!!



- On està el negre Superman, mama? - El Batman? - Sí, mama, el negre Superman.



Veu a Superwoman per primera vegada: - Oh, mira, Superman-nena!



Li ensenyo una papallona. - Com es diu aquest animalet? - Aquesta és un bitxo.



Li poso les bambes de Spider-man. - Mira mama: Super-Sander!


El Sander vol veure uns dibuixos on surt una noia de color: - Mama, posa la nena marró i la nena blanc.


Veu un ratpenat per primer cop: - Mira mama, un drac negre que vola!


- Mira mama, aquest nen està amb el seu iaio. - Sí! On està el teu iaio, Sander? - A casa de la iaia.



El Sander és elegantíssim fent callar a la gent: - No expliquis, nena.


- Sander, mira quin cotxe més xulo! De quin color és? - És de color brut.



- Vols que et posi la roba de súper-heroi? - No, el Sander no és un súper-heroi. - Ah no, i què ets? - Una galeta.




*

dimarts, 10 març de 2015

Passeig pel Baggersee

Aquest cap de setmana ha fet sol! Sí, sí, el sol existeix a Ingolstadt, jo l'he vist! I què vam fer doncs? Anar a passeig!
Exacte: diumenge, després de trencar-me un queixal esmorzant en-plan-xula i anar corrents a un dentista d'urgència a arreglar el drama on unes feminazis simpàtiques noies em van dir que no reconeixien la targeta de l'assegurança i vaig haver de marxar amb un tros de queixal penjant, vam anar al Baggersee a passejar per la natura i veure els animals mentre intentava que no em fes mal el tros de queixal partit que no havia caigut.
Com el parc és enorme ens vam dirigir a la zona d'animals salvatges, ja que una altra vegada que hi vam anar no els vam veure.




Hi havia de tot: búfals, senglars, cérvols, cabres...








El mig-guiri en sentir, anem al parc? Va cridar síiiiiii!!! I es va passar l'estona preguntant On és el tobogan, mamaaaaaa???





Quan li vam explicar que era el parc dels animalets bonics es va queixar en català, holandès i arameu; va passar de nosaltres i es va posar a caminar a la recerca dels gronxadors.




Quan ens aturàvem a mirar bitxos deia No m'agrada, fan peste, i es tapava el nas mostrant tot el seu rebuig. Quin èxit!




Al final estava cansat de caminar, es va rendir convençut que no hi havia cap tobogan per on llançar-se i va demanar tornar a casa.









Malgrat tot, va ser un matí preciós ple de sol; quin canvi de paisatge i d'humor :)



*
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...