dimarts, 16 desembre de 2014

Frases de nen

Fa unes setmanes que vaig escrivint algunes de les frases més originals i divertides que deixa anar el Sander a Twitter, però vull anar recollint-les també aquí. Algunes són per pixar-se, altres són tan tendres! 
De moment, algunes de les perles:


- Sander, explica-li a la Laerke que avui has vomitat. - Laerke, avui he vomitat. - Saps què és vomitar, Sander? - Sí, és un robot groc.
*


- La mamita amb aquests cabells és...una princesa!
*

(Practicant la R): - Com es diu la mama? Rrrrr... - Rrrrrr... Ràdio! Jajajaa!! - JAJAJAJAJA!!!
*

- Estàs molt callat, q no dius res avui? - No mama, jo no sap parlar, sóc un bebè.
*

Ajudant-me a posar la roba a la rentadora: 
- Mira, mama, la roba se'n va de viatge!
*

- On vas vestit tan guapo, a buscar nòvia? - Sí, i la mamita no ve.
*



*

divendres, 12 desembre de 2014

Superman, Spider-man i d'altres

Molts matins, el mig-guiri no vol sortir de casa perquè fa molt fred i s'inventa excuses estranyes: 
- Anem al parc, Sander?
1) - No, mama, plou. (Ho diu convençut, però no cau ni gota).
2) - No, mama, és de nit. (Està fosc, però no tant... O sí?).
3) - No, mama, estic mirant Pocoyó.
4) - No, mama, ja hem sortit.
5) - No, mama, el parc està fred.

I així fins a l'infinit.

Però ahir, després de dir-me que era de nit, va començar a explicar-me que li agradaria posar-se una roba de Superman (que en realitat és Spider-man però ell anomena a tots els súper-herois igual: superman) i fer pam pam i volar. Llavors li vaig proposar anar a comprar una roba de super-superman i es va emocionar tant que gairebé es vesteix ell sol.
I amb un vent gelat que em va posar de mala llet despertar de cop, vam anar a H&M a comprar un fantàstic vestit d'Spider-man amb músculs i tot per 19.90€ (i com que aquí ja estan de rebaixes vaig aprofitar per comprar-li un parell de pantalons més que no paro de llençar-ne foradats dels genolls). Que bé viure al centre, al costat de totes les botigues, o m'hauria agafat una pulmonia. 
No és una roba fantàstica, és de qualitat carnavalera, però és suficient per al mig-guiri que va flipant per tota la casa.
És la primera vegada que té una roba d'aquestes i està tan content que contínuament me la demana. Ahir es va passar el matí i part de la tarda fent de superspider-man amb aquestes pintes:

Sóc superman!

Pam, pam!

M'agrada flipar com el tito quan era petit

Explicant-me tot el que pot fer amb aquesta roba


Quan va arribar el guiri de treballar es va trobar el percal i encara s'està rient a hores d'ara.
Avui, en llevar-se i abans de prendre's la llet, ja m'estava dient Mama, vull la roba de supermaaaan!! Però la màscara ja no se la vol posar, ja ho sabia que això de portar el cap cobert no ho aconseguiria ni Spider-man.
Així són alguns matins a cals guiris.

*

dimarts, 9 desembre de 2014

Al fred, glühwein

A Ingolstadt i a sota zero poques coses es poden fer fora de casa amb nens, o poca estona es poden fer activitats al carrer. Però tampoc ens podem quedar cada dia a casa ni tampoc fer visites o rebre'n (això ho deixem per al cap de setmana).
Una de les sortides que més ens ha agradat és anar al Wonnemar, una mena de parc d'atraccions d'aigua calenteta, amb zona per als petits i també amb diferents zones per als adults: sauna, piscines diverses, bar, tobogans... Ho vam passar genial, sobretot perquè si hi anem en horari vilanoví allò comença a estar buit.
Ara que ja estan les paradetes del mercat de Nadal muntades amb moltes llums càlides per fer ambient també han posat una pista de gel, per tant, també hem anat a passar fred a patinar un parell de tardes. 

Que bonic!


El paisatge de la ciutat d'aquesta manera és molt bonic i per fi hi ha llum als carrers i no ensopego a cada pas (encara no entenc aquesta dèria estalviadora de tancar els semàfors a les 21h i només posar un fanal cada 2 km). Hi ha façanes decorades, tots els carrers del centre, els arbres, les portes, les finestres..., tot. Quin caliu!
Al mig-guiri li encanta tot el que fem: nedar, patinar, muntar a les atraccions nadalenques fins a l'infinit, així que ja l'hem portat un parell de cops a patinar i que bé ho ha passat! Li ha sortit el gen guiri a tope!

Patiná ná ná, patiná na ná...

Són tan guiris...

Més diners! Non-stop



Jo em prenia un glühwein (vi calent) per necessitat de no morir congelada mentre esperava als guiris, però ells vinga amunt i avall sense pietat per la seva pobra vilanovina solitària, enganxada a una tassa, tota encarcarada. El mig-guiri no volia sortir de la pista, ni fred ni res tenia... Aix, nens, tan monos quan dormen... 

Glühwein, quin invent!

S'està acabant, ups!

Què faig aquí? M'estic gelant!





video


*

dilluns, 1 desembre de 2014

Gorro-bufanda de Pilolos Kids i més

A Ingolstadt fa tant de fred ja que hem de sortir amb gorro, guants, bufanda, súper-abric i bon calçat. És això o no pots parar de queixar-te.
Al mig-guiri no li agrada gens això de portar el cap apretat, per tant, l'he d'enredar sempre per posar-li qualsevol gorro, i en té de divertits i variats, però no hi ha manera.
La setmana passada em va arribar el gorro-bufanda de Pilolos Kids, una monada que tenia pensada fa temps per al petit. De fet, aquest estiu vaig conèixer aquesta marca catalana al White Summer market, (on el Sander va fer-li de modelito), i em va enamorar:






Tenen molts productes, no només per a l'hivern: corones, pufs, pitets, organitzadors... Es poden veure al seu web, a facebook, Instagram i a Twitter.
He esperat al fred, i a comprovar que els gorros continuen fent-li mania, li fan nosa només posar-li, i he demanat un buf d'estrelletes blau-turquesa i el seu producte estrella, el gorro-bufanda en color verd, tot molt calentet:

Els productes


Al parc amb el buf


La mama m'emprova el gorro-bufanda


Sortim a passejar amb el buf


Tan feliç, tan ben abrigadet



De moment és el millor per a tapar-li el cap i les orelles, li fa molta gràcia portar aquest gorro amb orelles d'animalet. A més, està tan graciós, taaan comestible! A veure si aconseguim que continuï igual de feliç amb el cap i el coll ben tapats, i tan guapet!
Espero que segueixin tenint molt d'èxit; preciós Pilolos!


Així d'abrigats sortim els 3 al carrer



*

diumenge, 30 novembre de 2014

Novembre

Avui s'acaba novembre, un mes fred, molt fred aquí... Ja estem a -1, -2, quesaixò!!??!! Ens haurem d'acostumar perquè encara és tardor, quan arribi l'hivern ja em quixaré.
Per sort algun dia també ha fet sol, bé, un solet tímid, mandrós, cacós, feble... Però millor una miqueta que res. 
Ara quan anem al parc només ens podem quedar una estoneta perquè no s'està gens bé i a més el mig-guiri en pujar al gronxadors es queixa dient Està freeeeeed mamaaaaa!!
Els arbres s'han quedat sense fulles, els ànecs s'amaguen sovint i el parc encara està més solitari. 
Mode acostumantmealamalavida on.
Adéu, novembre!




*

dimecres, 26 novembre de 2014

Els iaios a Ingolstadt






La setmana passada van venir a Ingolstadt el iaio i la iaia, o sigui, mons pares. La seva primera vegada per terres bavares. Quina alegria el mig-guiri! Per fi menjar del bo! Tota la setmana que ens van cuinar ells: sopa, crema de carabassó, patates estofades, pasta... I a més ens van portar pernil, perniiiiil de veritat!! No més kartofen soses ni fruita congelada del Carib! Ha arribat el súper-pernil a cals Puttenstein-Casas!















Quan li pregunto al nen quina sopa està més bona diu, sense dubtar ni un segon, la de la iaia, quanta raó! La matèria primera alemanya és una merda de baixa qualitat.
Pel que fa al temps van tenir sort durant la setmana ja que només ens vam haver de quedar a casa 1 dia, perquè no va parar de ploure, i fins i tot va sortir el sol un parell de dies, fantàstic!
Per tant, vam poder anar a passejar, al parc, a fer compres per la ciutat...
Cal destacar que amb el mig-guiri poc es pot descansar i segur que el iaio i la iaia han tornat petats a casa doncs van estar dibuixant, pintant, tirats per terra amb els cotxes, corrents, amagats... Alguna prova del non-stop:

Dibuixant amb el iaio

Dibuixant amb la iaia

Passejant pel parc

Jugant amb un arbre molt alt

El iaio baixant, a tope!

La iaia, a tope també!

És que no saben dir-me que no ;)

També vam fer de guiris, el millor quan estàs porai, i vam anar a un museu de la I Guerra Mundial, impressionant. El guiri i el iaio es van quedar mil hores; la iaia, el mig-guiri i jo vam marxar cap a casa; els museus no són cosa de nens.

Els dies van passar de pressa, massa! Això és perquè ho vam passar molt bé, malgrat el fred, el fred que aquests dies ha augmentat, aix! On s'amaga el solet?!? A Vilanova, segur!


*

dimecres, 12 novembre de 2014

Llaminadures

Ahir, a la farmàcia, vaig veure un producte que em va sorprendre trobar allà: llaminadures. O sigui, xuxes, com diu el mig-guiri. També al costat hi havia xupa-xups i caramels variats. D'això ja n'havia vist, sense sucre i súper-sans que no li agraden gens al nen i aquest fet demostra que sí que són sense porqueries.
Vaig comprar una bossa d'aquestes llaminadures de goma per tastar-les:





Pel que vaig entendre, porten un 20% de fruita de les que hi ha anunciades: pera, taronja, poma, préssec, llimona i móra. I també vitamina C de no sé on de la cirera, o alguna cosa així (ho diu al costat del preu: 2,45. I també que són sense gluten i sense lactosa, vaja, sense gairebé res de res; tindran gust?).
Vaig fer la prova de com n'eren de sanes amb el mig-guiri allà mateix ensenyant-li el paquetet i dient-li Mira Sander, xuxes!..., i exacte, em va escopir la maduixeta a la cara dient Nooo! (per sort no em va dir Neeeeiiiin!). La veritat és que estan una mica àcides i es nota que no duen sucre, això està molt bé, per a mi, esclar. Avui ho he tornat a intentar, però diu que per a la meva boca, que ell vol shushes, mama, shushes això noooo home!
Així que aquí estic, escrivint aquesta entrada i menjant-me unes fruitetes molt cuquis i saludables, algú en vol?




*

dissabte, 8 novembre de 2014

Botiga bonica

Sempre que anem a comprar o a passejar passem per una botiga de joguines fetes de fusta, una botiga preciosa. Però com aquí els horaris són una merda diferents i tanquen tot molt aviat (a les 18h, els dissabtes a les 16.30h) doncs sempre la trobàvem tancada, així que avui hem anat al matí a comprar alguna cosa per al mig-guiri. La botiga es diu Hand in Hand i té aquest aspecte:

Entrada i aparadors

Jo havia vist a l'aparador un peix-puzle molt cuqui i vaig decidir que havia de ser meu, vull dir, del Sander. Em tenia enamorada. Però ha sigut entrar i enamorar-me de tot, absolutament de tot. Ara tenen també molta decoració per Nadal, a més de les fantàstiques joguines de fusta de la bona. Hi havia cuinetes i qualsevol objecte de la llar que puguis imaginar amb complements; vehicles, jocs molt variats, de taula, manuals, etc.
Al mig-guiri li hem agafat el puzle-peix, un altre d'animals i un tren de fusta (encara que ell demanava una grua gegant i caríssima). En sortir de la botiga ja no volia anar porai tot i que avui feia solet, sinó que desitjava anar a casa a jugar, a estrenar els regalets.


És tan cuqui!

Sembla fàcil però no.


Així s'ha entretingut jugant:

Non-stop!



Malgrat l'ànsia per anar a jugar, hem anat a fer un tomb i a comprar al mercat que posen els dissabtes i per un moment, amb els sol i les paradetes un dissabte al matí, m'he sentit com a casa.


De passeig, guiri, mig-guiri i un globus.

El mercat


*

divendres, 31 octubre de 2014

Acaba octubre





Avui és divendres i acaba octubre; avui se celebra la Castanyada a Catalunya, però nosaltres estem a Ingolstadt així que res de viciar-me a tope menjar panellets ni castanyetes torrades (sobretot) de la paradeta de l'estació.
He preguntat què fan per aquí ja que són catòlics també al sud d'Alemanya i tenen la festa de Tots Sants demà. Però fan Halloween, per tant em quedo amb les ganes de descobrir alguna tradició nova i, evidentment, perdo la il·lusió de tastar alguna pasta típica i deliciosa de la festa.
Com és divendres estem feliços i animats esperant que el papa plegui aviat i preparar junts una visita turística a Munic que farem demà ja que estarà tot tancat; a veure com es comporta el merda de temps!
Però com acaba el mes, de nou toca una foto per al calendari cuqui i avui també una del mig-guiri amb cara d'emoció perquè estem a casa  molts avorrits i morts de fàstic per culpa del fred per celebrar el cap de setmana que comença JA.






*

dijous, 23 octubre de 2014

Segon aniversari





Avui fa 2 anys que vaig començar a escriure aquí.
Fa 2 anys que aprenc i em sorprenc amb cada gest, amb cada paraula.
Fa 2 anys que em diuen mama, mami, mamita, i si no contesto a la velocitat de la llum escolto un Raqueeeeel que em fa riure i riure. 
Fa 2 anys tenia un nadó i ara descobreixo, cada cop que xerrem, que tinc un nen, un nen fantàstic.
Espero seguir gaudint i aprenent d'aquest mig-guiri meravellós.

Una foto per al blog amb la mami, li dic, però de vegades és taaaan difícil fer-li'n...!! Una foto a la mà, em contesta, i després es pixa de riure.

Per sort sóc previsora i ja en tenia alguna recent i més o menys decent de tots dos :)




Una foto a la mà, mami!



Mira què tinc a la boca, nyammm!



*
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...