dimarts, 26 de maig de 2015

Més petons


Ho he tornat a fer: he petonejat 2 alemanys contra la seva voluntat!
Sí, sí, no tinc perdó.
Ahir a la tarda van venir els propers que viuran al pis i jo, en entrar la parelleta em vaig llançar al damunt amb un simpàtic Hallo!, i dos petonarros.
La primera víctima va ser ella; va fer uns moviments estranys, com retorçant-se o intentant desfer-se de mi inútilment. Ven pacá sosaina, semblava que li deia jo. Ell, en veure el percal, es va preparar i es va posar tot eixerit, com un torero que entra a la plaça i veu davant seu un vitorino (servidora) imparable. 
Un cop passat el tràngol, el guiri, veient com són d'inútils els seus avisos repetitius de "besitos noooo", em va justificar una altra vegada, Spanisch, yatusabeh.
La visita no va ser gaire tranqui, no; el mig-guiri, en plena no-siesta es va dedicar a cantar, ballar, rebolcar-se per terra, atacar-los amb cotxes i arrossegar-se com un cuc fins tocar-los les cames. És així de tendre ell quan no fa la migdiada, com vam comprovar l'altre dia de visita per Praga.
No faré més petons als desconeguts, ho juro.





*

dijous, 21 de maig de 2015

Fent turisme

Que on estàvem, dius? De parranda!
Ara vénen totes les festes i ponts aquí a Bayern, així que hem aprofitat per fer turisme i diversions familiars variades, aquestes:

-Fa dues setmanes vam anar a veure el castell de de Neuschwanstein, preciós! El castillo del viento, diu el Sander per un capítol de Peppa Pig on visiten un castell. Els 3 dies ens va ploure:






Més a prop, i sobretot, més avall, n'hi havia un altre xuli també:






- El cap de setmana següent, ja sense cap dia de festa extra, vam anar a Legoland. Oi, oi, oi, el mig-guiri encara no s'ha recuperat de la impressió. Ni jo tampoc perquè el nen és tan finolis, o tan salvatge, no ho sé encara, que no volia pixar als lavabos, ell pixa en un arbre i punt. Així que cada vegada que volia evacuar, havíem de sortir fora i buscar un arbre, planta o paret per regar.
Ara, el lloc és espectacular. Encara em fan mal els malucs de pujar 3 cops seguits al lego-tren-del-meneo-guapo.














- Aquest cap de setmana va ser més llarg encara, 2 dies de festa extra, síííííí, 4 dies de finde, així que vam decidir anar a Praga. Jo hi he estat ja dues vegades més, una a l'hivern, una altra a l'estiu, em faltava primavera. Preciosa la ciutat al maig.
El mig-guiri també preciós, estirant-se pel terra dels millors monuments, convertint-ho ja en tradició familiar, i negant-se a pixar en lavabos estrangers. Ell pixa en arbres, per si no ens havia quedat clar. O sigui, que hem de sortir de restaurants o cafeteries i buscar un arbre o paret. Hem entrat en bucle, molt.
Ens va fer un temps boníssim i vam poder anar en vaixell, en bus, passejar molt, pixar en arbres, pixar en pàrkings, prendre cafès, prendre cerveses, pixar en carrerons, menjar gelats, menjar pastes típiques, pixar les plantes, beure més cerveses i passar de tornada per Plzen, ciutat on es va inventar la pilsen, esclar, i pixar els arbres d'allà també. 




















Sembla mentida, però dilluns que ve és festiu un altre cop, em pixo! I crec que encara en queda un altre la setmana següent. A veure on anem a parar i a pixar.


*

dissabte, 9 de maig de 2015

Ciao, abril


Que es va acabar abril i jo a la parra!

Una més per al calendari cuqui. Aquesta vegada, el mig-guiri i jo de petoneig.

Ciao, abril!





*

dilluns, 4 de maig de 2015

Ensenya'm la poteta





Vull trepitjar una merda de gos, sí, sí, diuen que això porta sort; però aquí està tot massa net així que res, ni merda ni gos. Avui ha sigut un dia d'aquells de mátamecamión...
De bon matí han trucat a la porta i jo que sóc feliç de la vida sempre obro sense preguntar pensant que és el senyor Amazon amb un paquetet, però no, avui no, avui m'he trobat un espantall de dona parlant en arameu del sud, bé, en alemany que per al cas és el mateix. En veure-li la pinta de ionqui-de-la-plaça-de-la-Vila li he dit Ai, sorry, Aidontespikgermaaaan... Però la paia dalequetepego i jo dient-li que no, tia que no et pillo. Llavors m'ha fet una reverència com si jo fos la reina d'Espanya i m'ha ensenyat un carnet de vesasaberquingrupdemetadona. Li he repetit Ostres tia que no sé de quin pal vas, però m'ho imagino i estic sola amb el nen, mentre el mig-guiri cridava Mamaaaaa vineeeeee!! I m'he començat a estressar perquè no sabia com fer-la fora de davant la porta. Llavors m'ha fet un gest internacional amb la mà i li he dit, Ho sento, no money! Mira que encara vaig amb el pijama. I la semi-ionqui ha canviat l'estratègia i ha dit Bananen. Aaaah, bananen sí que en tinc. He agafat un plàtan de la cuina i li he donat, gairebé li he llançat com a un gos perquè s'allunyés de la porta per poder tancar-la. Ostres, he d'aprendre a dir Ensenya'm la poteta per sota la porta en alemany avui mateix.
El matí ha passat tranquil fins que tornàvem cap a casa. M'he aturat a un semàfor, però com no hi havia cap cotxe, ni de lluny, i el mig-guiri s'estava pixant a sobre he decidit passar en vermell. Abans d'arribar a la vorera he sentit un senyor parlant fort, massa, es dirigia a mi? Esclar! No m'he girat però el sentia despotricar. I m'ha seguit, m'ha avançat tot cridant encara, sí, sí, a mi, que em feia la reshulona. Només he entès "nen" i "vermell". He somrigut i el paio ha continuat dient-me el nom del porc davant la gent fins que m'ha avançat. Cotxet, nen i jo hem decidit ignorar-lo i me l'he seguit mirant amb cara de Quédisespaaaaio?? Me la sua tot!, però sense riure eh, que ja m'he imaginat allà la polizei per maleducada i creuadora txunga de semàfors en vermell. I encara es girava de tant en tant a mirar-nos...Vaja, sóc una anti-sistema, segur!
La propera vegada que el mig-guiri s'estigui pixant li baixo els pantalons enmig del carrer i que regui alguna planta primaveral que hi ha per aquí, a veure què em diuen.
Bé, per sort el dilluns ja s'acaba, a més en tota la tarda no he sortit de casa ni he obert la porta, per si de cas.


*

dilluns, 27 d’abril de 2015

Alguns llibres


Després de la ressaca de Sant Jordi, avui uns quants llibres que tenim per casa. Alguns els vam portar cap aquí, d'altres els he comprat molt baratets a Ingolstadt. Això em va sorprendre, els llibres infantils no tenen un preu elevat i sempre n'hi ha d'oferta a les llibreries. Suposo que fan igual amb la resta de llibres, però com no llegeixo alemany no m'hi he fixat.

1. Llibres que hem portat. Alguns del que ronden per casa són aquests:

- Les primeres paraules. Li van regalar pel seu 1r aniversari i encara és el seu preferit. Molt variat amb moltes imatges, algunes amb relleu per tocar. Està ben desgastat!







- Quin munt de vehicles! Amb tot de transports, com diu el títol. Li encanta, típic de nens. Juguem a que jo li dic un vehicle i ell el busca.









- La doctora juguetes. Li vaig comprar per veure si deixava de fer el show al metge. També una figureta de la mateixa doctora. No va funcionar, però el llibre li agrada. Ens inventem el que hi passa, mola més que llegir o explicar.








- Dieren. En holandès sobre animalets variats. Són uns dibuixets d'uns nens molts famosos a Holanda; es diuen Jip i Janneke. A mi m'agraden més que a ell, em sembla. Són genials aquest parell!








En tenim bastants més, però aquests són els que més mirem i que han sobreviscut ;)



2. Llibres que he comprat aquí:


- No sé que de Nadal. El vaig comprar per 3 euros i poc per explicar-li el rotllo del Pare Noel, molt celebrat aquí. No li emociona, però quan el veu diu Mira, mama, Papa Noel! Així que l'objectiu s'ha aconseguit.









- L'ós i el koala (traducció lliure i inventada). M'encanta aquest llibre que vaig comprar per 2.99 euros. Té uns dibuixos preciosos de la Petra Brown i una història senzilla. De nou ens inventem què passa i el mig-guiri diu que jo sóc l'ós i ell el koala jugant al parc. Exactament.








- L'ovella Shaun. El petit príncep. Són llibres magnètics, és a dir, tenen personatges i formes que són imants i es poden anar posant aquí i allà. Són els preferits del mig-guiri ja que es pot jugar amb els ninotets, doblegar-los, mossegar-los, trepitjar-los, llençar-los contra el terra i cremar-los si cal que no es trenquen. El millor és el preu: 3,99 euros cadascun.










I per acabar, una mica de catxondeo que hem estat fent avui:





*
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...